Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
escola d’Olot
Arbres en flor, obra de Joaquim Vayreda (1892)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…
retaule dels Consellers
Retaule dels Consellers
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom amb què és conegut el retaule que pintà Lluís Dalmau per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona.
Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a…
Rafael Areñas
Pintura
Fotografia
Teatre
Pintor, escenògraf i fotògraf, fill del fotògraf Rafael Areñas.
El 1918 participà en l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida” El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unión Fotográfica de Barcelona, fundada el mateix any
Francesc Gimeno i Arasa
Autoretrat amb boina, 1917
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…
Joaquim Biosca i Vila
Joaquim Biosca, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Autodidacte Relacionat al principi amb el grup Els Negres, encapçalat per Manuel Ainaud, fou influït posteriorment per la pintura d’Isidre Nonell Des del 1906 exposà regularment a Barcelona També ho feu a Madrid i a París Conreà preferentment el paisatge i el retrat
Teodoros
Lapidació de sant Esteve
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom que apareix a manera de signatura a l’escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica (segle XI) de Sant Joan de Boí (avui al Museu d’Art de Catalunya).
És presumible que es tracti del nom de l’autor, que seria grec —la inscripció apareix en caràcters grecs— i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya
Ramon Martí i Alsina
Ramon Martí i alsina, Autoretrat (1875)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Orfe de pare a l’edat de vuit anys, malgrat les dificultats econòmiques pogué estudiar dibuix a l’escola de Llotja 1840-44 i obtenir alhora el títol de batxiller en filosofia 1845 Al començament combinà una gran activitat com a retratista —especialment a Mataró, la ciutat natal de la seva mare— amb la traducció de llibres del francès i, fins i tot, escrivint drames en vers d’influència romàntica, que no arribaren a ésser mai publicats Casat amb Carlota Aguiló 1860, obtingué poc temps després, per oposició, la càtedra de professor d’aritmètica i geometria a l’escola de Llotja 1852 i, més…
Francesc Lacoma i Sans
Francesc Lacoma i Sans, autoretrat (1805)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1796-1803, on aconseguí el primer premi del curs de pintura del 1808 amb La mort sobtada d’Ananies i Saphira De la seva obra coneguda sobresurten dos autoretrats, un de primerenc 1805 i un del 1812, d’extraordinària caracterització Barcelona, coll F Rivière, i un grup familiar representant amb naturalitat els pares i la germana de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona La família de l’autor , pintura de Francesc Lacoma i Sans © Fototecacat Hom ha relacionat el seu estil amb David i amb Rünge
Segundo Matilla y Marina
Segundo Matilla y Marina, Autoretrat (1907)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Establert d’infant a Barcelona, es formà a Llotja i s’integrà de ple a l’ambient artístic català participà a les Exposicions de Belles Arts de Barcelona i pintà a Camprodon, Cadaqués, el Port de la Selva i altres llocs de Catalunya Pintor i dibuixant fecundíssim, s’especialitzà en marines i paisatges —que hom ha comparat sempre amb els de Meifrèn—, fets amb habilitat i rapidesa Deixà també nombrosos autoretrats i retrats
Arcadi Mas i Fondevila
Repòs, obra d’Arcadi Mas (1891)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Deixeble, a Llotja, d’A Caba i C Lorenzale, estudià, amb la primera beca Fortuny, a Venècia, Roma, Nàpols i Capri Adscrit a l’escola naturalista napolitana de Morelli, el 1885 participà en l’exposició del Centre d’Aquarellistes de Barcelona El 1887 presentà a Madrid una Processó de Corpus Obtingué primera medalla a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888, i una altra a la de Belles Arts del 1896, amb Venite, adoremus Amb Roig i Soler, fou un precursor de l’encontre de Rusiñol amb Sitges, on s’adherí al nou estil luminista Conjugà el localisme català amb els seus records napolitans Dels…