Resultats de la cerca

Fill de Marià Francesc de Moixó i de Maranyosa, primer baró de Juras Reales i germà petit de Lluïs Antoni de Moixó, segon baró de Juras Reales Inicià la primera formació a Barcelona al monestir de Santa Pau del Camp, on, molt jove, als quinze anys, ingressà, el 1778, a l’orde benedictí, i després professà al monestir de Sant Salvador de Banyoles, d’on fou traslladat després al de Sant Cugat del Vallès Estudià filosofia i teologia i, més tard, passà a Cervera, on es doctorà en filosofia En tornar a ser destinat al monestir de Sant Cugat, l’abat Azara l’envià a Roma, on estudià llengües…

Personatge de família notable, germà de Benet Maria de Moixó i de Francolí Es llicencià en dret i després estudià a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1772 i, més tard, esdevingué catedràtic Entre els càrrecs que exercí, fou segon baró de Juras Reales Fou destinat a Amèrica per l’administració colonial, i el 1803 s’establí a Xile Hi fou nomenat fiscal de l’Audiència El seu fill fou el jurista Lluís Maria de Moixó i López Fuertes

De família de farmacèutics, amb la seva muller, Maria Font, el 1937 començà la producció de concentrats d'aliments a Barcelona a partir de l’empresa Gallina Blanca inicialment Gallina d'Or i de Gallina Blanca Purina SA per a la producció de pinsos composts i de productes de farmàcia veterinària, que el 1964 donà lloc al grup  Agrolimen , de capital familiar, una de les primeres empreses catalanes Durant el franquisme, foren molt destacades les seves activitats de mecenatge i de promoció de la cultura catalana, que es mantingueren posteriorment Fou un dels fundadors, entre d'altres, d' Òmnium…

Tercer baró de Juras Reales Era fill de Josep Antoni de Moixó i de Francolí i nebot del bisbe Benet Maria de Moixó i de Francolí Fou fiscal de l’audiència de Xile i de les províncies de La Plata Capturat i empresonat pels independentistes argentins, en ésser alliberat tornà a l’Estat espanyol En referència a la seva experiència publicà Entretenimientos de un prisionero en las provincias del Río de la Plata, por el barón de Juras Reales, siendo fiscal de SM en el Reino de Chile 1828 Vers el 1831 fou nomenat regent de l’audiència de Càceres i, més tard, ministre de la…

Resident a l’Espluga de Francolí Conca de Barberà Actiu al monestir de Poblet, on, contractat per l’abat Joan de Guimerà, tallà en relleu mitjà el cadirat del cor del prior 1575 i fou també l’autor de la construcció i de l’escultura del retaule del Sant Sepulcre de la galilea 1580, d’un correcte estil renaixentista

Repoblador i defensor de la frontera de l’alt Gaià i l’alt Francolí, el 1033 comprà els castells de Montclar, les Piles i Benviure i també tingué el castell de Tamarit, que el 1049 vengué al comte de Barcelona Juntament amb el seu germà Berenguer, bisbe d’Elna, tingué fortes disputes amb el bisbe Borrell de Vic

Formava part d’una nissaga de germans futbolistes i per això al principi era conegut com Glaría IV Actuava de mig defensiu i després de jugar amb l’Atlético de Madrid 1960-68, amb el qual guanyà una Lliga, dues Copes i una Recopa, la temporada 1968-69 fitxà per l’Espanyol Hi jugà fins a l’edició 1974-75, amb un descens a segona 1969 i un ascens a primera 1970 Disputà 181 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 15 gols Actuà 20 vegades amb la selecció estatal i participà en la Copa del Món del 1966 Fou tres vegades internacional juvenil i també s’alineà un cop amb la selecció…

Advocat i membre del partit conservador, presidí la diputació de Tarragona i fou regidor en diverses ocasions Collaborà al Diari de Barcelona i fundà i dirigí El Tarraconense 1859-60 Amb el pseudònim de Lo Cantor del Francolí , escriví composicions poètiques en català, recollides a les antologies Los trobadors nous i Los trobadors moderns En castellà publicà nombroses poesies i obres teatrals, com El castellano de Tamarit o los bandos en Cataluña 1850, Fueros y desafueros 1858, sobre la guerra dels Segadors, Justicia Catalana 1887, etc

Ingressà al monestir de Poblet el 1946 És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals, Les granges de Poblet al segle XV , premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans 1969, Història de Poblet 1974 i L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200 , publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969 i de gran nombre d’articles d’història monàstica i medieval També publicà Descentralización administrativa del Monasterio de Poblet 1981, Reflexions d’un monjo 1996, etc Fou membre, des del 1979, de l’Acadèmia de Bones Lletres de…

Com a escriptor, s’ha distingit per la cura en la construcció d’un estil molt personal En el seu cas, ha estat la recerca d’un llenguatge concís i precís, amb fins matisos d’ironia i altament expressiu Ha publicat tres reculls de contes, Sumari d’homicida 1978, premi Víctor Català 1977, Llibre de figuracions 1982, i La pedra a la sabata 2004, premi Mercè Rodoreda 2003 i premi Crítica Serra d’Or 2005, i contes esparsos en els reculls del collectiu Ofèlia Dracs Ha conreat la novella a La cavalleria impossible 1992, El llegat del príncep de Larsa 1992, El barber violador 1997, Premio de la…