Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
fris
Art
Construcció i obres públiques
En l’arquitectura clàssica, part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa.
En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats
fris
Heràldica
Ornament exterior posat sota un escut per aguantar els sostenidors.
fris
Indústria tèxtil
Cadascun dels petits aglomerats esfèrics de fibres emprats en la fabricació de certs fils de fantasia.
fris
Faixa de paper pintat, drap, estora de jonc, fusta, etc, que hom sol col·locar a la part inferior de les parets.
fris
Faixa més o menys ampla que hom sol pintar a la part inferior de les parets, de diferent color que aquestes.
fris
Art
Construcció i obres públiques
Faixa que contrasta pel dibuix o el color i adorna i envolta una extensió de fons.
fris
Art
Construcció i obres públiques
Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.
Hieràpolis
Fris de Hieràpolis
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat frígia bastida a l’època hel·lenística pel rei Èumenes de Pèrgam sobre Pamukkale, a la vora del riu Menderes (segle II aC).
Annexada a Roma 133 aC en caure el reialme, de les seves ruïnes hom pot destacar un carrer columnat i restes d’un teatre, d’unes termes i d’altres edificis oficials Enderrocada per un terratrèmol l’any 17, revisqué als segles II i III Les restes foren declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1988
mètopa
Detall de les mètopes, situades entre els tríglifs i sota del frontó, del fris dòric del Partenó, temple perípter de l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l’epistili, comprès entre dues obertures per a la inserció dels tríglifs.
Al principi la constituïa un bloc gros de marbre o de terra cuita pintat de color vermell o turquesa, però posteriorment el bloc fou esculpit amb relleus allusius a escenes mitològiques Entre les mètopes més antigues, cal esmentar les d’alguns temples de la Tròade i de Selinunt s VII-V aC, les dels tresors dels sicionis i dels atenesos a Delfos principi del s V aC, les del temple de Zeus, a Olímpia decorades amb els dotze treballs d’Hèracles, i, sobretot, les que ornaven el Partenó En aquest temple i d’una manera excepcional, les mètopes no sols eren frontals o posteriors, sinó també laterals…
Al·là
Fris de l’Alhambra de Granada amb el nom d' Al·là
© Fototeca.cat
Nom amb què hom designa Déu a l’islam.
És usat també pels jueus i cristians de llengua àrab Han estat proposades dues etimologies del nom de l’arameu alaha ‘déu’ o una contracció de l’àrab al-Ilāh ‘el déu’, denominació que ja existia a l’Aràbia preislàmica per a designar un déu de la Meca, que, bé que no era únic, era divinitat suprema i déu creador