Resultats de la cerca

Segons els furs, ho era tot fill nascut abans que el pare fos fet cavaller, però fruïa de les prerrogatives dels cavallers

Situada a la dreta de l’Àdige, és un centre agrícola important, amb mercat de grans, i nucli industrial Incardinada, en altre temps, a la República Veneciana, hi fruïa d’uns estatuts particulars

El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme Ripollès Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer

Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard…

El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova Morí a Saragossa, de retorn del captiveri A l’església de Sant Just “ que est in Berce ” deixava un camp i un alou a la marca Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda Els comtes Ramon i Mahalta, el 1081, empenyoraren l’alou i la dominicatura que tenien, el preu dels quals,…

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…

El lloc d’Olvan apareix ja esmentat en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell La primera referència sobre el castell d’Olvan data del final del segle IX, quan el trobem esmentat en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan, datada el 9 de desembre de l’any 899 En aquesta acta podem llegir que el bisbe Nantigís d’Urgell consagrà, a precs d’un noble anomenat Fruia i de tots els altres habitants de la parròquia del castell d’Olvan, una església dedicada a Santa Maria “ Ideo iamdictus Froia vel cetera plebs habitantes i castro Oleane vel episcopus terminia…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou una sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt, per passar més tard a exercir les funcions parroquials del terme de la quadra de la Torre de Claramunt Les primeres notícies sobre el terme de Claramunt corresponen a l’any 978, en què el papa Benet VII confirmà al bisbe Fruià el bisbat de Vic i les seves possessions, entre les quals figurava el castell de Montbui, les afrontacions del qual passaven pel terme de Claramunt Clarmonte La construcció de la torre que havia d’aglutinar el terme no…

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Claramunt Inicialment fou sufragània de la parròquia de Santa Maria de Claramunt Després, sense deixar de ser sufragània, passà a dependre de la nova parròquia de Sant Martí de Carme Les primeres notícies del terme de Claramunt corresponen a l’any 978, data en què el papa Benet VII dirigí una butlla al bisbe Fruià de Vic confirmant-li el bisbat i les possessions, entre les quals hi havia el castell de Montbui, que afrontava amb els confins de Claramunt L’església es documenta a partir de l’any 1205, que en el seu testament, Ramon de…