Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Kíev En ajudar els jueus perseguits a Rússia 1905, fou enviat a la Sibèria El 1907 fugí a Palestina, on fundà, amb Ben Gurion, l’organització armada sionista Ha-Šomer i l’Agència Jueva 1929 Signà la declaració d’independència d’Israel En el parlament israelià 1949 representà el Mapai partit dels treballadors socialistes El 1952, el 1957 i el 1962 fou president de la república

Desterrà els seus adversaris, repartí terres entre 4 000 periecs, els quals féu ciutadans de ple dret, i reformà l’exèrcit Decidit a controlar la lliga aquea, obtingué la victòria de Megalòpolis 227 i prengué les ciutats d’Argos i Corint 223 La intervenció macedònia frustrà, però, els seus plans, puix que fou vençut a Sellàsia 221 Fugí a Egipte, on Ptolemeu Filòpator l’empresonà i el féu assassinar

Inspector de manufactures a Lió, hi organitzà un club jacobí Més tard es féu girondí i fou ministre de l’interior 1792 Després del triomf jacobí fugí a Normandia, on se suïcidà en assabentar-se de l’execució, a mans dels jacobins, de la seva muller, Jeanne-Marie Roland de la Platière París 1754 — 1793, de nom de família Jeanne Manon Philipon, la qual havia collaborat activament amb ell

Anà a residir a Florència, on fou conegut amb el nom d’Arrigo Tedesco i d’on fugí durant la revolta del 1494 passà al servei de l’emperador Maximilià a Augsburg i a Viena Hi tornà amb els Mèdici 1512, i fou prepòsit de la capella de la catedral 1514-17 Escriví una trentena de misses, cançons corals i peces instrumentals, que revelen un concepte nou de les formacions orquestrals

Fill de Manuel de Llupià i de Ballaró A la cort del 1702 Felip IV de Catalunya-Aragó el féu marquès El 1705, per la seva poca energia a obtenir els juraments preceptius de les vegueries, principalment la de Vic —pràcticament insubmisa—, el lloctinent general Fernández de Velasco el confià a Manresa Malgrat això, durant la guerra de Successió es posà al costat de Felip V i fugí del Principat

Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional 1917 que proclamà la independència de Lituània Nomenat president de la República Lituana 1919-20, donà un cop d’estat 1926 amb l’ajut del partit Tautininkai nacionalista conservador i implantà un govern autocràtic Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia 1940 fugí a Alemanya i després als EUA

Partidari de les idees de la Revolució Francesa, fou secretari de la societat dels Irlandesos Units a Dublín 1791 i hagué d’exiliar-se Enviat pel govern francès a Irlanda amb un exèrcit contra els anglesos, desembarcà a les illes Rutlan 1798 Fracassada l’expedició, fugí a Hamburg, on fou detingut i lliurat als anglesos 1799, que el condemnaren a mort Fou indultat per les gestions del govern francès

Assassinat Gaffori 1753, el 1755 esdevingué general en cap i deturà l’atac genovès a l’illa Quan aquesta passà als francesos —tractat de Versalles, 1768—, els féu la guerra, però fou vençut a Pontenuovo 1769 i fugí a la Gran Bretanya El 1790 la França revolucionària el féu governador de Bàstia intentà 1793 de recuperar la independència corsa, però fracassà i s’exilià de nou a la Gran Bretanya 1795

Participà en la fracassada revolta constitucionalista del Piemont 1821 i, condemnat a mort, fugí a la península Ibèrica, on lluità en la Guerra contra Napoleó Per l’amnistia concedida pel rei Carles Albert 1848 tornà al Piemont Fou ministre de la guerra de la República Romana 1849 De nou s’exilià a Nova York 1849-60 i en tornà per participar en les campanyes de Garibaldi del 1860, 1866 i 1867

Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després