Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Cinisello Balsamo
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Nucli industrial que forma part de l’aglomeració urbana de la ciutat de Milà Indústria de la fusta
Saluzzo
Ciutat
Ciutat de la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia.
Centre agrícola i comercial a l’alta plana piemontesa, als últims contraforts prealpins, que conserva el seu aspecte medieval Indústria de la fusta mobles i d’artesania Seu episcopal
Paderno Dugnano
Ciutat
Ciutat de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia.
Situada 12 km al N de Milà i travessada pel torrent Seveso i el canal Villoresi, és un actiu nucli d’indústria tèxtil, de la fusta i del vidre
Molfetta
Ciutat
Ciutat de la Pulla, Itàlia, a la província de Bari.
Indústries alimentàries i de la fusta Port actiu La catedral vella és romànica, començada el 1150 i finida al s XIII la catedral nova té una façana barroca del s XVII
Avezzano
Ciutat
Ciutat de la província de L’Aquila, als Abruços, Itàlia.
Situada a l’angle NE de la conca abans ocupada pel llac Fucino, fou destruïda l’any 1915 per un terratrèmol, del qual fou l’epicentre, i reconstruïda posteriorment Centre agrícola, té producció de fusta i indústria alimentària
Feltre
Ciutat
Ciutat de la província de Belluno, al Vèneto, Itàlia.
És situada al peu del Tomatico, a 3 km del riu Piave, en l’indret on aquest abandona l’ampla vall sinclinal que separa els Alps dels Prealps És un centre agrícola blat de moro, patates, fruita i ramader bovins Hi ha indústria de la fusta, del ferro i de la llana
Sorrento
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia.
Situada a la costa de la península homònima, és un important centre turístic Mercat agrícola tradicional raïm, nous i indústries artesanals de fusta, tèxtils al servei del turisme Ciutat probablement d’origen grec, fou dominada pels etruscs i, sobretot, pels oscs Fou seu episcopal des del 420 Autònoma s VII, primer sota els ducs de Nàpols i després amb ducs propis, combaté contra els longobards de Benevent, contra els sarraïns, contra Amalfi i Salern El ducat fou absorbit en el regne dels normands 1137 Ultra algunes tombes gregues i osques, conserva diverses villes romanes i…
Todi
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada damunt un turó 411 m que domina la confluència del Naia i el Tíber Té indústria i artesania de la fusta És seu episcopal Ciutat etrusca molt florent i, posteriorment, ciutat romana Colonia Iulia Tuder , hagué de sofrir, més tard, les escomeses de longobards i bizantins Innocenci III la inclogué en el patrimoni de Sant Pere, però la ciutat continuà amb una vida de fet independent i tingué un període s XI-XIV de riquesa i potència Conserva part de les antigues muralles s IV-III aC i restes de construccions romanes La muralla exterior és del s XIII A la Piazza del Popolo…
Herculà
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al vessant del Vesuvi, entre Portici i Torre del Greco, al SE de Nàpols.
És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per la seva…
Piemont
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins, al sud, no…