Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Garcilaso de la Vega
Historiografia
Historiador castellà, conegut com El Inca
.
Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana
Garcilaso de la Vega
Literatura
Poeta castellà.
Descendent de dos illustres poetes, Fernán Pérez de Guzmán i el marquès de Santillana, formà part de la cort de l’emperador Carles des del 1520 Fou casat amb Elena de Zúñiga 1525 Participà en diverses accions militars i polítiques —batalla d’Olias Castella, 1521 expedició a Rodes, 1522 Viena, 1531 Tunis, 1535— Fou ferit mortalment en l’assalt a la fortalesa de Lo Muèi Frejús El seu desterrament i estada a Nàpols 1532-35 fou fonamental per a la seva formació intellectual, com també l’amor per Isabel Freyre ho fou per a la seva obra poètica Aquesta, breu, fou publicada pel seu amic Joan Boscà…
Mor Garcilaso de la Vega
Mor el poeta renaixentista castellà Garcilaso de la Vega
Joan Boscà i Almogàver
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc fou poeta en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo Una conversa amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de…
Joan Boscà i Almogàver
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, feu amistat amb Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs— i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d’Alba A Granada, el 1526, s’entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb…
Jerònima Palou
Història
Dama culta.
Muller de Joan Almogàver, cosí del poeta Joan Boscà Aquest li dedicà la seva traducció castellana d' Il Cortegiano 1534 a l’edició Garcilaso publicà un elogi d’ella
Mayta Cápac
Història
Sobirà inca.
Fill de Lloque Iupanqui, la seva figura és en part llegendària L’inca Garcilaso li atribuí molts fets d’armes, mentre que Balboa Historia del Perú negà que es produís cap fet notable durant el seu regnat El succeí el seu fill Cápac Iupanqui
el Siglo de Oro
Història
Denominació que rep, en la literatura castellana, el període de gran esplendor cultural que comprèn, aproximadament, els s. XVI i XVII i que coincideix amb el Renaixement i el Barroc.
Entre els nombrosos autors que en formen part, cal citar Garcilaso de la Vega, Fray Luis de León, santa Teresa de Jesús, sant Joan de la Creu, Miguel de Cervantes, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Luis de Góngora i Pedro Calderón de la Barca
Francisco Sánchez de las Brozas
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista extremeny, més conegut per el Brocense.
D’extraordinària erudició, publicà, entre altres obres, Grammaticae Graecae compendium 1581 i Verae brevesque latinae institutiones 1587 És autor de tractats retòrics, com De arte dicendi 1556 i Organum dialecticum et rhetoricum 1579, i de nombroses obres científiques Són fonamentals els seus comentaris a Juan de Mena 1582 i sobretot l’edició comentada de les poesies de Garcilaso de la Vega 1573
Maria de Cardona i de Vilamarí
Història
Marquesa de Padula i comtessa d’Avel·lino.
Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina