Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts 1862 i a la…

Aprengué a tocar la bateria, el piano i la guitarra de manera autodidàctica Prince Rogers Nelson, més conegut com a Prince, començà a despuntar abans d’arribar a vint anys Aconseguí un contracte amb la multinacional Warner, cosa que mai ningú no havia assolit de tan jove Ja demostrà els seus dots en el seu primer disc, For you 1978, on tocà tots els instruments, feu tots els arranjaments i s’encarregà de la producció Això ho anà repetint en la major part dels seus treballs Influït per Sly Stone, Jimi Hendrix i The Rolling Stones, compongué multitud de temes de rhythm-and-blues , pop, funk ,…

Fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la Revista Vegetariana 1908-09 Publicà Topografía médica de Solsona Impulsor de la revista literària  L’Atlàntida  1896, publicà el recull de versos Poesies De l’esperit, del cor, de la natura, de la religió 1902 i el llarg poema èpic en onze cants sobre la història de Catalunya Lo geni català 1906, de to popular i floralesc i que tingué tant èxit que el mateix poeta publicà l’any següent el volum Judicis crítics sobre el poema “Lo geni català” També és autor de l’assaig Mossèn Verdaguer El…

Autor d’obres teatrals en català, com Tenorios d’estiu 1899 i La llum del geni 1899, publicà també un Novíssim diccionari català-castellà 1921, adaptat a les normes de l’Institut, i un diccionari català-francès 1932

D’origen alemany, es naturalitzà portuguesa a causa del seu matrimoni Dugué a terme una tasca excepcional en el camp de la història literària i de la filologia La seva obra cabdal és l’edició del Cançoner d’Ajuda 1904 En l’obra A Saudade Portuguesa 1914 analitza les constants creadores del geni portuguès Publicà edicions crítiques modèliques de Sà de Miranda i estudis sobre Gil Vicente i la seva escola

Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista A Genio e follia 1864 descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada A L’uomo delinquente 1876 descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits

Independent del món oficial Valorant Rubens provocà la reacció dels poussinistes Publicà Abrégé de la vie des peintres 1699 i Cours de peinture par principes 1708 Sobre una base tanmateix classicista, valorà la importància del geni, sense el qual, segons ell, no hi ha art malgrat l’aplicació rigorosa de les regles Aconsellà de basar els judicis en la raó, motiu pel qual hom ha parlat d’ell com del Descartes de la cultura artística

Es dedicà bàsicament a la història d’Espanya i a la difusió de la literatura espanyola Fou collaborador de “La Publicidad”, on el 1920 publicà un treball sobre el classicisme de Cervantes També es preocupà per temes catalans, tal com posa de manifest el seu llibre España y Cataluña 1930 i un estudi sobre Guimerà que tingué una notable difusió El geni dramàtic d’Àngel Guimerà 1924, reeditat amb variants el 1931 També publicà altres monografies de temàtica històrica

Conegut com Geni Quedà segon en el I Trofeu Montjuïc-Juan Pinyol 1966 del Reial Automòbil Club de Catalunya Quedà tercer en el Gran Premi de Madrid de Fórmula 3 1968 i en el Campionat de Catalunya de velocitat 1969 Guanyà consecutivament la Pujada a Montserrat del 1973 al 1976 Fou campió d’Espanya de muntanya 1974, 1976, de Catalunya de velocitat 1974 i de Catalunya de muntanya 1975 i subcampió d’Espanya de muntanya 1975, 1977 Es retirà el 1977 Amb Francisco Torredemer fundà la revista especialitzada Fórmula 1972

Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991