Resultats de la cerca

Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils

La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…

Basant-se en el diferent gruix anual dels llims i les argiles glacials varves establí una cronologia geològica, per la qual cosa és considerat un dels creadors de la geocronologia

Aquest terme és aplicat a les superfícies de les roques sedimentàries en les quals cada punt té la mateixa edat geològica, com és ara els límits cronoestratigràfics d’una successió contínua i no interrompuda

És autor de Constitució geològica de Terrassa i dels seus voltants 1918, Relaciones tectónicas entre Cataluña y las Baleares 1922, Tectónica de Montserrat sd, etc També deixà algun estudi històric La noche de San Bartolomé 1904

Professor a la Universitat de Madrid i cap de la secció de geologia i paleontologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales, escriví obres de geologia, principalment sobre els terrenys sedimentaris de la Meseta Canarias 1908 i la Síntesis fisiográfica y geológica de España 1934

Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics

Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol

Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia