Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
gestió de negocis d’altri
Dret civil
Quasicontracte que neix quan hom té cura d’interessos d’altri sense mandat d’aquest i que produeix per al gestor l’obligació de donar comptes al propietari de la seva administració i el dret a rebre compensació de les despeses que l’activitat gestora li ha causat.
administrador | administradora
Economia
Dret civil
Membre de l’òrgan d’administració d’una empresa, de caràcter necessari i permanent que realitza les funcions executives (direcció, gestió i administració) i de representació de la societat, segons les pautes fixades per la junta general d’accionistes.
Pot ser un òrgan unipersonal o pluripersonal consell d’administració Les obligacions imposades per la llei als administradors són prestar les garanties exigides als estatuts informar els accionistes, i redactar, al termini de cada exercici, el balanç de comptes anuals, acompanyat d’un informe de gestió i una proposta de distribució de beneficis
quasicontracte
Dret civil
Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten efectes i obligacions recíprocs entre les parts o envers un tercer, comparables als d’un contracte.
S'esdevé en la gestió de negocis aliens, o en el cobrament de l’indegut, etc Categoria jurídica del dret romà postclàssic —abrogada en molts codis actuals—, indicava l’obligació creada per l’acte d’un altre i que afectava el propi patrimoni
reclamació economicoadministrativa
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Impugnació per via administrativa dels actes de l’administració.
Dictats en la gestió, inspecció i recaptació de tributs, exaccions parafiscals i, en general, de tots els ingressos de dret públic de l’estat, de l’administració local o institucionals, i els relatius al reconeixement o pagament d’obligacions del tresor públic, les pensions i els drets passius A l’Estat espanyol, la resolució d’aquestes impugnacions correspon, segons els casos, al ministre d’hisenda, al tribunal economicoadministratiu central o al tribunal economicoadministratiu provincial
garantia
Dret civil
Contracte accessori del principal que té per finalitat d’assegurar al creditor el compliment de l’obligació.
N'hi ha de dues classes personal, o contracte de fiança, en el qual un tercer respon del deute si no és satisfet i real, mitjançant el qual hom assegura la realització del crèdit a través de l’assignació d’un bé o d’un dret si és un bé moble, passa al creditor i rep el nom de penyora , i si és un bé immoble, resta en poder del deutor, i és el cas de la hipoteca N'és una variant l'anticresi Pel que fa a les garanties possessòries sobre cosa moble, una llei del 1991 del Parlament de Catalunya pretén respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliàries a Catalunya Les…