Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Philip Glass
Música
Cinematografia
Compositor nord-americà.
Vida Format a la Universitat de Chicago i a la Juilliard School de Nova York 1956-61, tingué els primers contactes amb el món musical a la botiga de reparacions de ràdio del seu pare, gràcies al qual es familiaritzà amb les obres més importants de L van Beethoven, F Schubert i D Šostakovič Si bé a la Universitat de Chicago s’interessà en un primer moment per les tècniques dodecatòniques, quan es traslladà a la Juilliard School es decantà pel llenguatge de compositors nord-americans, com A Copland i W Schuman A París, estudià amb N Boulanger 1964-66 Llavors ja havia publicat unes quantes obres…
,
crown
Física
Vidre òptic molt fusible i poc dispersiu, amb un índex de refracció d’1,5 a 1,6.
Combinat amb vidre flint flint glass permet d’obtenir sistemes òptics acromàtics
got
© Fototeca.cat
Vas de vidre, metall, etc, generalment de forma cilíndrica o lleugerament cònica, sense peu, que serveix per a beure.
vidre flint
Física
Vidre òptic, molt dispersiu, amb un índex de refracció que pot arribar fins a 1,9.
És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics
vitrina
Caixa o armari amb tapes o parets de vidre, per a tenir exposats a la vista objectes d’art, articles de comerç, productes naturals, etc.
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
ventosa
Medicina
Campana o vas de vidre que hom aplica sobre els teguments i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina