Resultats de la cerca

Començà practicant l’atletisme, en 110 m i 400 m tanques, al Club Deportiu Universitari de Barcelona, i arribà a ser internacional contra Alemanya Ja al Centre Gimnàstic Barcelonès, Constantí Miranda l’engrescà a jugar a rugbi amb el BUC, del qual era preparador físic Després de tres anys en aquest club fou fitxat pel Club Natació Barcelona de la divisió d’honor, on jugà dues temporades i obtingué un subcampionat de Lliga Posteriorment, assolí l’ascens a la divisió d’honor amb el RC Cornellà, on jugà deu temporades al màxim nivell i fou convocat tres vegades per a jugar amb la selecció…

Estudià a Lleida i a Barcelona i, un cop mestre, exercí durant uns quants anys a Tremp L’any 1906 fundà a Lleida el Liceu Escolar, institució modèlica que participà del moviment de l’escola nova i que fou destruïda l’any 1938 durant un bombardeig franquista

De la família de l’antic capità general de Catalunya Philippe de Cabanes, exercí d’advocat a Barcelona alcalde constitucional 1821-22, tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835, i fou novament alcalde de Barcelona 1835-36 Fou també senador per Lleida, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 i corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid Publicà Sobre la importancia de la Numismática 1816, Memoria sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los…

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i fou canonge del capítol de Vic Publicà diversos opuscles referents a la història eclesiàstica catalana, especialment del Bages Memorias para la historia eclesiástica de la ciudad de Manresa , 1834, Osona i l’Urgell, i també sobre epigrafia Cuaderno sobre inscripciones romanas, godas y monasteriales , 1830 i sismologia Documentos que pueden servir para ilustrar la historia de los temblores de tierra acaecidos en Cataluña a principios y mitad del siglo XV , 1829 Fou membre de la RABLB i realitzà aportacions en l’obra Los condes de Barcelona vindicados…

El 1920, a la mort del fundador, els seus collaboradors, d’entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius El Liceu Escolar desaparegué el 1938, quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard…

Situació i presentació El terme municipal dels Torms, de 13,75 km 2 , es troba al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma estructural garriguenca, a la vall mitjana de la riera de Juncosa o Vall Major Limita amb els termes del Soleràs i l’Albagés N, Juncosa NE i E, Bellaguarda S i la Granadella SW i W És un territori molt trencat, regulat per la construcció de bancals on s’estenen els conreus Només al NW hi ha claps de bosc Drenen les terres, a més de l’estreta vall de la riera de Juncosa, que voreja el poble dels Torms únic nucli de població del terme, la vall…

Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…

La transmissió dels valors, dels comportaments i dels sabers Tot i que la transmissió de l’univers moral i cultural a les noves generacions es remunta més enllà del món hellènic, l’escola, tal com s’entén avui, pel que fa a la transmissió de valors, comportaments i sabers, no començà a tenir un paper d’una certa transcendència fins que triomfà el règim liberal i s’institucionalitzà un sistema educatiu La fotografia, que correspon a un estudiant de meitat del segle XX, mostra una imatge que esdevingué típica la de l’infant ben disposat a l’estudi Montse Catalán A les classes populars, el paper…

Situació i presentació Lleida és el municipi més extens de la comarca limita per un petit sector al NW amb la comarca de la Llitera En aquesta banda, el municipi s’estén seguint una estreta franja de terreny entre els termes d’Almacelles i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al NE, i de Gimenells i el Pla de la Font i d’Alcarràs al SW A ponent limita amb aquest darrer municipi, fins arribar al Segre Aquí, el termenal tomba vers llevant seguint el curs del riu, al límit amb Sudanell, Montoliu de Lleida i Albatàrrec seguidament, una llenca del terme s’interna vers migdia entre els municipis…