Resultats de la cerca

Es convertí en la velocista més destacada dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 en guanyar tres medalles d’or 100 m llisos, 200 m i 4×100 i una d’argent 4×400 i aconseguí dos rècords del món, el dels 100 m, amb una marca de 1049 s, i el dels 200 m, amb 2134 s

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, destacà en les categories de promoció en guanyar diversos títols en l’àmbit català i estatal En categoria absoluta, guanyà la prova de 800 m 2000, 2001 i 1 500 m 1998 del Campionat de Catalunya en pista coberta, així com la prova de 1 500 m a l’aire lliure 2003

Formada al CA Terrassa, fou atleta del CE Universitari El 1977, quan encara era júnior, fou campiona de Catalunya absoluta en 200 m i subcampiona en 100 m, a més de guanyar diversos títols en categories inferiors L’any 1980 formà part de la selecció de Barcelona que establí el rècord català dels 100 m amb 47,02 s

Protagonitzà l’escàndol de dopatge més gran, l’any 1988, als Jocs Olímpics de Seül després de guanyar la medalla d’or i batre el rècord del món 9,79 segons en els 100 m llisos al seu rival Carl Lewis 9,92 segons, hagué de retornar la medalla i fou desposseït del rècord Després d’una llarga sanció tornà a competir als Jocs de Barcelona, sense èxit

Membre del Club Natació Reus Ploms i del Futbol Club Barcelona, destacà en guanyar, en categoria promesa, el Campionat d’Espanya de 3000 m obstacles i el Campionat de Catalunya de 5000 m llisos Fou campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1995 i campió de Catalunya d’aquesta especialitat 1994, 1999, i guanyà també la medalla de bronze en dues ocasions 1993, 1995 D’altra banda, aconseguí el subcampionat de Catalunya dels 3000 m llisos en pista coberta 1994

Fou la primera campiona d’Espanya de mig fons 1931 en guanyar la prova de 600 m amb una marca de 214,2 min, rècord de Catalunya També establí la plusmarca catalana de 500 m 138,2 min Casada amb Miquel Consegal Boix, campió d’Espanya de salt de perxa, triple salt, 110 m tanques i decatló, els seus fills, Maria Lluïsa, Miquel i Xavier, també foren grans atletes Els dos primers foren campions d’Espanya de diverses proves i el petit, campió juvenil de salt de perxa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Campió d’Europa a Stuttgart 1986 en la prova de salt amb perxa, campió del món a Hèlsinki 1983, Roma 1987 i Tòquio 1991 i medalla d’or olímpica a Seül 1988 Ha batut en 16 ocasions el rècord del món en pistes a l’aire lliure, entre els anys 1984 i 1992, i ha deixat la marca en 6 m i 13 cm En pistes cobertes també l’ha batut 16 vegades amb una marca final de 6 m i 13 cm Màxim favorit per guanyar la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona, no aconseguí la classificació final

S’inicià a catorze anys en guanyar la cursa Jean Bouin, i Gregorio Rojo l’animà perquè s’hi dediqués a les files del FC Barcelona Practicant de proves de cros i fons, finalment s’especialitzà en els 400 m tanques, sobretot quan passà a formar part de la primera promoció d’esportistes de la residència Blume, on tingué Julio Bravo Ducal com a entrenador Aconseguí dos títols de campió de Catalunya de 400 m tanques 1962, 1964 i competí en diversos torneigs internacionals Establí dos rècords de Catalunya en aquesta prova, el segon dels quals també fou plusmarca estatal 53,5 s el 1964

Especialista en els 100 m llisos, en el Mundial d’Atenes del 1997 aconseguí la medalla d’or en aquesta modalitat El 1999, a Sevilla, fou el primer atleta a guanyar les medalles d’or dels 100 m i dels 200 m en un mateix mundial Aquell mateix any, baté el rècord mundial de distància a Atenes amb un temps de 979 segons, el mateix que havia aconseguit deu anys abans Ben Johnson a Seül de manera fraudulenta Guanyà dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en les proves dels 100 m i formant part de l’equip dels Estats Units dels 4x100 m

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir