Resultats de la cerca

S’inicià en la música a l’Escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona amb el mestre J Cassadó Posteriorment estudià piano amb E Granados i es traslladà a París, on fou deixeble de V Mustel harmònium i M García cant A partir del 1900 fou sotsdirector de la Capella Catalana Deu anys després emigrà amb la seva esposa, Carme Carbonell, a Buenos Aires, on fundà una important escola de cant De retorn a Barcelona, el 1917, impulsà una acadèmia de cant En el catàleg de la seva producció figuren obres religioses i líriques, entre les quals cal destacar la Missa de Rèquiem i la sarsuela La bohème…

Format a l’escolania de la Mercè amb Joaquim Cassadó, estudià piano amb Enric Granados i cant amb Manuel Garcia El 1910 es traslladà a Buenos Aires, on fundà una escola de cant El 1917 tornà a Barcelona Escriví, entre altres obres, una missa de rèquiem, una barcarola per a piano i violí i la sarsuela La Bohème , ensems amb Joaquim Cassadó

S’inicià al Club Patí Vic, on estigué fins el 1988, quan marxà al Club Patí Voltregà, on es retirà al final de la temporada 2002-03 Guanyà la Copa de la CERS 2002 Fou internacional júnior amb la selecció espanyola Després de penjar els patins, fou segon entrenador del CP Voltregà i de la selecció catalana 2002-06

Membre de la Joventut Atlètica Sabadell, fou campiona d’Espanya júnior 1977 de cros El mateix any, disputà el Campionat del Món absolut de l’especialitat i es proclamà campiona de Catalunya individual i per equips També guanyà els títols catalans de 3000 m 1976, 1978, 1979 i 1500 m 1980, i establí el rècord català de 4 × 800 m 1976 amb una selecció de Barcelona Un cop retirada, exercí d’entrenadora al Club d’Atletisme Malgrat des del 2008

Participà en tres Campionats del Món 1994, 1998, 2002, en el segon dels quals conquerí una medalla d’or i una de bronze per equips, i en sis d’Europa 1995, 1997, 2000, 2001, 2003, 2007, en els quals assolí una medalla de plata 2000 i una de bronze 2001 També disputà els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012

Llicenciat en ciències químiques el 1933, l’any següent emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia En aquest país s’incorporà a la universitat i fou fundador de l’Escuela de Agricultura Tropical a Cali, posteriorment transformada en facultat d’agronomia de la Universidad Nacional Afeccionat a la recerca botànica, a la Serralada Occidental de Colòmbia descobrí arbres i plantes, una de les quals s’anomena Styrax Vidalianus en honor del seu descobridor En esclatar la guerra civil retornà a Catalunya, on participà en el conflicte Després d’exiliar-se, el 1940 tornà a Colòmbia i residí un altre cop…

Vida Fill dels actors Enric Guitart i Soldevila i Emília Matas, debutà a quatre anys a la companyia dels seus pares Fou deixeble d’Enric Borràs i treballà al costat de les primeres figures Margarida Xirgu, Enric Giménez, María Fernanda Ladrón de Guevara, Antoñita Herrero i Núria Espert El 1941 creà la seva pròpia companyia Es convertí en el primer actor de les companyies de Borràs, Infanta Isabel, Teatro Español 1949 Vila-Daví, María Guerrero i del Teatre Nacional de Barcelona Actor de gran versatilitat, cada any solia representar el Don Juan Tenorio de José Zorrilla A causa del seu físic, la…

Pare del també actor Enric Guitart i Matas , el 1882 debutà al Teatro Español de Barcelona D’ampli registre i molt versàtil, conreà tota mena de personatges i gèneres, i participà en l’estrena d’un bon nombre d’obres d’autors catalans Frederic Soler, Josep Maria de Sagarra, etc i estrangers Ibsen, Maeterlinck, Wilde, etc Entre d’altres, actuà en la companyia d’Antoni Tutau 1890-95 i en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella També dirigí el Teatre de les Arts 1904-05 i la companyia del Foment del Teatre Català A diferència de la seva activitat escènica, que…

Estudià cant a Barcelona amb el mestre Blanch i posteriorment viatjà a Itàlia, on actuà ben aviat Especialitzat en un primer moment en papers còmics, poc després interpretà personatges dramàtics com el de Hunding La valquíria , que representà a Nàpols el 1926 Entre el 1930 i el 1932 actuà a la Scala de Milà i al principi dels anys trenta també freqüentà els teatres americans, especialment el Teatro Colón de Buenos Aires Amic de J Palet i d’A Pertile, sovint cantà al seu costat Durant el seu declivi actuà amb èxit en papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, i el 1957 participà en un…

Després d’estudiar al seminari de Vic 1822-30, ingressà a l’orde de predicadors a Girona, on professà 1830 i on estudià teologia, fins a l’exclaustració del 1835 Acabats els estudis a Vic, hi fou ordenat el 1836 Com a frare exclaustrat missionà per Catalunya El 1856 fundà, a Vic, la congregació de les dominicanes de l’Anunciata i en fundà més de 50 cases arreu de Catalunya Escriví alguns llibres de pietat i romanen inèdits alguns escrits pastorals Fou beatificat per Joan Pau II el 1979 i el successor d’aquest, Benet XVI, el canonitzà l’octubre de 2009