Resultats de la cerca

El 1823 lluità a Grècia a França esdevingué sotsoficial de dragons 1830, i començà a dibuixar Viatjà per Orient i els països meridionals d’Europa 1842-48 Fou corresponsal de l’"Illustrated London News” 1848-60, on féu la crònica gràfica, entre altres, de la guerra de Crimea Durant el segon imperi esdevingué un cronista de l’alta societat, però fou valorat per Baudelaire Excellí en l’aquarella i l’aiguada, i és ben representat al Musée Carnavalet de París

Filla de Roberto Rossellini i d’Ingrid Bergman, començà la seva carrera a Roma com a model El 1972 es traslladà a Nova York Entre els seus films destaquen White Nights 1985, Blue Velvet 1986, Tough Guys Don't Dance 1987, Wild at Heart 1990, Fearless 1994 i The Innocent 1994

D’una gran ductilitat interpretativa, fou premiat als festivals de Berlín i de Venècia 1956 i 1962 per Trapeze i per Birdman of Alcatraz El 1960 obtingué l’Oscar al millor actor per Elmer Gantry Altres films seus són The Killers 1946, Criss-Cross 1949, Apache 1953, Il Gattopardo 1963, The Swimmer 1965, The Professionals 1966, Gruppo di famiglia in un interno 1975, Novecento 1975, Atlantic City 1980, La pelle 1981, The Osterman Weekend 1983, Tough Guys 1986, Rocket Gibraltar 1988, Field of Dreams 1989, etc

A The Naked and the Dead 1948 fa una narració vigorosa sobre la lluita entre els EUA i el Japó al Pacífic Posteriorment ha escrit The Deer Park 1955, impregnat de nihilisme existencial, i An American Dream 1965 i Why are We in Vietnam 1967, on fa una crítica aguda de la societat nord-americana, Existential Errands 1975 sobre Cassius Clay,, The Executioner's Song 1979, sobre l’execució de Gary Gilmore, Tough Guys Don't Dance 1983, de la qual dirigí una adaptació cinematogràfica l’any 1987, Harlot's Ghost 1991, Oswald’s Tale 1996, The Gospel According to the Son 1997 i The Time of…

Procedent d’una família de músics, s’inicià en aquest àmbit escrivint lletres de cançons El 1936 fou contractat per la Universal per a posar lletra a la música de les seves pellícules, i posteriorment entrà a la Paramount, per a la qual escriví més de 60 temes en quatre anys Treballà amb compositors com J Styne, A Swartz i J McHugh Inicià la seva carrera compositiva amb Praise the Lord and pass the ammunition 1942, a partir del qual compongué musicals tan reeixits com Guys and Dolls 1950 -una adaptació moderna de la Beggar’s Opera , de John Gay, traslladada a la cultura urbana de…

Fill del cantant Manuel Gas i germà de l’actor i director teatral Mario Gas, estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Joan Gibert, Joaquim Zamacois i Joan Massià Als anys seixanta fou pianista de jazz i tocà, entre altres, amb Gerry Mulligan, Stéphane Grappelli i Bill Coleman Intsallat a Madrid el 1968, fou també durant molts anys músic d’estudi i acompanyant i director musical de cantants populars, entre els quals Nino Bravo, Lola Flores, Víctor Manuel, Miguel Ríos i Rocío Jurado Formà part també de diverses orquestres de jazz , i feu versions del repertori pop Des del…

A quinze anys debutà en Give Us the Moon 1944, de V Guest, i aviat esdevingué una destacada actriu del cinema britànic pels seus papers a Caesar and Cleopatra 1945, de G Pascal, Great Expectations 1946, de DLean, Black Narcissus 1947 de M Powell, Hamlet 1948, Copa Volpi del Festival de Venècia, de L Olivier's, The Blue Lagoon 1949, de F Launder, i So Long at the Fair 1950, d’A Darnborough i T Fisher Després de The Clouded Yellow 1950 , de R Thomas, anà a Hollywood, on donà un nou impuls a la seva carrera amb, entre d’altres, Angel Face 1952, d’O Preminger, The Actress 1953, de G Cukor, el…

Amb uns amics fundà la Steppenwolf Theatre Company, una de les companyies dramàtiques més prestigioses dels EUA Debutà cinematogràficament amb Places in the Heart 1984, de Robert Benton, i fou nominat a l’Oscar Entre els seus treballs posteriors cal destacar The Killing Fields 1984, de R Joffé Death of a Salesman 1985, Empire of the Sun 1988, Dangerous Liaisons 1989, The Sheltering Sky 1990, de B Bertolucci, The Object of Beauty 1991, de M Lindsay-Hogg, Of Mice and Men 1992, de G Sinise, In the Line of Fire 1993, de W Petersen, Mary Reilly 1995, de S Frears, Der Unhold ‘L’Ogre’, 1996, de V…

Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla Debutà amb l’obra teatral El criat de dos amos 1974 de Goldoni Després treballà en muntatges com Enrique IV 1978, de Pirandello, Doña Rosita la soltera 1980, de Lorca, El temps i els Conway 1992, de Priestley, Othello 1994, de Shakespeare, o Sweeney Todd 1995, de Sondheim, pel qual fou guardonada amb un premi Max 1998 De llavors ençà ha sovintejat la interpretació de musicals com Guys & Dolls , de Jo Swerling, Abe Burrows i Frank Loesser, produïda pel TNC 1998, A Little Night Music , de Sondheim, que inaugurà el Grec 2000, o…

Format en els teatres universitaris i independents dels anys seixanta, ha dut a terme el muntatge d’un gran nombre d’espectacles i ha actuat en nombroses produccions Ha exercit també com a crític teatral, gestor i animador i director cinematogràfic Com a director debutà el 1968 amb El Adefesio , de R Alberti Ha dirigit, entre altres, L’Òpera de tres rals , de B Brecht 1984, Salomé , d’O Wilde 1985, La Ronda , d’A Schnitzler 1986, Premio Nacional de Dirección, El temps i els Conway , de JB Priestley 1992, Frank V , de Friedrich Dürrenmatt 1992, El zoo de cristal 1995, la trilogia completa de…