Resultats de la cerca
Es mostren 7881 resultats
h
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vuitena lletra de l’alfabet català, anomenada hac [pl: hacs].
La h llatina prové gràficament de les escriptures gregues orientals i occidentals, que escrivien l’aspiració en forma d' eta grega clàssica Arribà al llatí, però, a través de certs alfabets itàlics La H clàssica llatina és formada per dues línies verticals paralleles unides per un traç horitzontal a mitja alçada L’ordre dels traços en l’escriptura capital romana era primer, vertical segon, horitzontal tercer, vertical Amb la velocitat ràpida que provoca la cursivitat hom tendí a unir els traços 2 i 3, de primer formant el segon traç cap amunt sense arribar, però, a l…
H
Astronàutica
Sèrie de coets llançadors que pertanyen a la JAXA.
El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars fou provat per primera vegada al febrer del 2004 La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites…
H
Música
Signe de la notació alfabètica emprada als països germànics, equivalent al si natural.
El nom prové de l’ús del becaire per a indicar en les partitures que el si bemoll passa a si natural, per la semblança entre aquest signe i la H
H
Música
Vuitè element de la notacióalfabètica utilitzada exclusivament als països d’influència germanòfona, que correspon a la nota si.
També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota Quan s’abandonà la diferenciació entre les dues tipografies de la lletra b, la b rodona - b mollis o b rotundum , origen del signe bbbbbbb- i la b quadrada - b durum o b quadratum origen del signe n - que representaven respectivament el sibbbbbbb i el si n , als països germànics es continuà anomenant amb la lletra B el sibbbbbbb i s’adoptà la H potser per la seva relativa semblança al signe del becaire per al si n