Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1973, tot i que des del 1920 hi hagué algun equip de futbol a la població Disposa de dos equips sèniors que han militat en diverses categories del futbol català, des de tercera territorial fins a preferent Té equips de futbol base i un equip femení

El 1991, arran d’una nova normativa sobre els clubs filials, s’hagué d’integrar plenament al club i canvià el nom pel nom actual El 2008, amb Joan Laporta com a president, recuperà el nom de Barcelona Atlètic, i dos anys més tard, amb l’entrada de Sandro Rosell a la presidència, tornà a la denominació de Barcelona B

Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari

Formada al planter del Futbol Club Barcelona 1996-2006, jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona en competicions estatals del 2006 al 2008, quan s’hagué de retirar per una lesió L’any 2014 fou designada seleccionadora de la selecció femenina de futbol de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2020, any que fitxà com a entrenadora de la Reial Societat, equip amb el qual ha guanyat la Copa d’Espanya i la Copa del País Basc en dues ocasions Llicenciada en comunicació audiovisual, treballà en diversos mitjans esportius Ara , Cadena SER, Televisió de Catalunya, Gol…

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Començà a l’Alella, després jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1927-29 i al Futbol Club Barcelona A mitjan temporada 1929-30 fou cedit al Club de Futbol Badalona, però després hi hagué un litigi entre ambdós clubs, ja que per jugar amb l’equip badaloní el Barça li havia donat la baixa La federació determinà que en l’edició 1930-31 el jugador continués amb el Badalona i en la següent temporada retornés al club barcelonista Lateral esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1937-38, disputà 138 partits i marcà un gol Guanyà cinc Campionats de Catalunya, una Lliga Catalana…

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…

Començà en el CD Amèrica, després jugà amb el Terrassa 1924-26 i fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1926-27 Participà en la gira de l’equip blaugrana per Mèxic i els EUA l’estiu del 1937 i, tot seguit, s’exilià Després de la Guerra Civil Espanyola hagué de complir una sanció i tornà a jugar al Barça durant la campanya 1940-41 Jugava de migcampista i d’extrem esquerre, disputà un total de 225 partits com a barcelonista i marcà 33 gols Fou una vegada campió de Lliga 1929, una de Copa 1928 i set del Campionat de Catalunya Fou una vegada internacional i jugà en quatre…

A partir dels anys deu del segle XX i fins a la Guerra Civil hi hagué diversos equips al municipi, però durant la dècada dels seixanta no n’existí cap El 1969, el Club Bàsquet Valls constituí una secció de futbol de la qual sorgí el Valls Club de Futbol 1972 L’any 1980, aquest club i el Club de Futbol Quatre Barres es fusionaren per crear l’actual Unió Esportiva Valls La temporada 1989-90 quedà campió de grup de primera territorial i ascendí a preferent En l’edició de 1996-97 es classificà en primer lloc i assolí la primera catalana Deu anys més tard estava en plena davallada…

Fou creat a partir de la fusió del Club Esportiu Comtal i l’ Atlètic Catalunya Club de Futbol , tots dos clubs filials del Futbol Club Barcelona , que jugaven a tercera divisió La junta directiva del club, encapçalada per Agustí Montal, pretenia formar un equip filial suficientment fort per a estabilitzar-se a segona divisió Des del 1974 milità entre la segona divisió A i la segona divisió B, si bé els primers anys estigué en categories inferiors Jugà al camp de l’antic Club Esportiu Fabra i Coats fins el 1982, que passà a fer-ho al Miniestadi, construït al costat del Nou Camp El 1991, arran…