Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
central hidroelèctrica de Benós
Central hidroelèctrica del municipi d’Es Bòrdes (Vall d’Aran), aiguavall del poble de Benós.
Construïda l’any 1952, amb una potència installada de 16000 kW, rep l’aigua canalitzada de la Garona des de la central de Viella pel canal de Benòs, del riu d’Et Joeu pel salt d’Et Joeu, amb 20400 kW de potència installada i del riu de Varradòs pel salt de Varradòs, amb 16000 kW de potència installada
Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
congost des Cledes
Congost
Congost retallat per la Garona entre les serres de Casteràs i de Montlude (Vall d’Aran) que separa les cubetes de Lés i Bossost.
A l’entrada septentrional hi ha la central hidroelèctrica des Cledes FECSA, de 10 500 kW de potència installada
arriu de Valarties
Riu
Curs fluvial de la comarca de la Vall d’Aran.
Es forma a les bordes de Ressec per la unió del barranc o ribèra de Rius i el barranc dera Aubeta , i als prats deth Terralh amb el riu o arriu de Rencules Aquests cursos fluvials de capçalera són molt aprofitats per a la producció d’energia hidroelèctrica Poc abans d’Arties, l’aigua és regulada per la resclosa de Valarties
tuèu de Varradòs
Canonada de la central hidroelèctrica de Varradòs, a la comarca de la Vall d’Aran.
tuèu de Benós
Canonada de la central hidroelèctrica de Benòs, a la comarca de la Vall d’Aran.
tuèu d’Arties
Canonada de la central hidroelèctrica d'Arties, a la comarca de la Vall d’Aran.
la Noguera Ribagorçana
© C.I.C. - Moià
Riu
Riu pirinenc, afluent del Segre per la dreta, prop de Corbins, després d’un curs de 130 km a través de l’Alta Ribagorça (la vall de Barravés a la capçalera), i de la Ribagorça (la Terreta, entre els congosts d’Escales i de Mont-rebei), i des d’aquí fa més o menys de separació entre la Ribagorça, la Llitera i el Segrià, a la dreta, i el Pallars Jussà i la Noguera, a l’esquerra.
La seva conca és de 2036 km 2 Neix al port de Viella, a més de 2400 m d’altitud, i travessa, successivament, amb un traçat de N a S, i epigenèticament, el granit i el Paleozoic de la zona axial, amb una vall glacial que acabava a Vilaller Després la Serralada Interior —serra de Sant Gervàs—, els potents estrats calcaris de la qual travessa en l’engorjat d’Escales Tot seguit l’ampli sinclinal interior excavat en les margues cretàcies i eocèniques que formen la Terreta o Noguerola després la Serralada Exterior —el Montsec, el Montclús, la serra de Sant Miquel—, travessada també per feréstecs…
Les
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, a la seva part més baixa, entre el congost de Cledes, al S, i el pont d’Era Lana, al N.
Situació i presentació El municipi de Les, de 23,45 km 2 , es troba al sector NW de la comarca, estès a banda i banda de la Garona, entre Bossost i el darrer tram del riu a la vall, en una situació molt pròxima als dos passos fronterers amb França Eth Portilhon i Eth Pònt de Rei Limita amb els termes aranesos de Bausén i Canejan al N, amb aquest darrer també limita a l’E termeneja per un punt amb Viella, al SE amb Vilamòs, al S amb Bossost i a l’W amb el terme francès de Luchon L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents des del coll d’Era Barracomica, a l’extrem SE, el termenal…
les Bordes
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, al sector occidental de la comarca.
Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…