Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
lilà de Pèrsia
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les oleàcies semblant al lilà, però més baix, de fulles més petites, amb el limbe decurrent, i de flors en raïms fluixos.
És planta de jardí oriünda de Pèrsia i de l’Himàlaia
bèrberis
Botànica
Gènere d’arbusts, de la família de les berberidàcies, de fulles sovint espinoses o reduïdes a espines, flors grogues i fruits en baia.
Bé que una de les seves espècies, el coralet B vulgaris , es fa a Europa, comprèn un gran nombre d’espècies, les unes caducifòlies i les altres perennifòlies, originàries sobretot de la Xina, de l’Himàlaia i de l’Amèrica del Sud, algunes de les quals són conreades com a ornamentals
cedre
Cedre del Líban
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres sempre verds, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars agrupades en fascicles i pinyes ovoides i dretes, amb esquames densament imbricades que cauen a la maturitat.
Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del Líban C libani…
pinàcies
Pi blanc
© Xevi Varela
Botànica
Família de pinals integrada per arbres o rarament arbusts dioics i quasi sempre perennifolis, amb fulles alternes i aciculars.
Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment consta de prop…
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
cimbidi
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Cymbidium
, de la família de les orquidàcies, originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Himàlaia fins a la Xina, el Japó i Austràlia, generalment epífites, que es cultiven com a ornamentals per les seves flors peculiars amb combinacions de colors molt diverses.
Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món