Resultats de la cerca

Situat entre el postromanticisme i un realisme quasi castissista, el seu teatre continuà el de Tamayo i Baus i el d’Echegaray, tot afegint-hi l’interès per la problemàtica social, tractada, però, d’una forma melodramàtica Juan José , 1895 Conreà temes llegendaris i lírics Honra y vida , 1891 Curro Vargas , 1892 i de tesi Los irresponsables , 1892 Luciano , 1894 Traduí al castellà El místic de Santiago Rusiñol

El 1978 rebé el Premio del Espectador y la Crítica Collaborà en tots els muntatges d’Adolf Marsillach per a la Compañía Nacional de Teatro Clásico i creà una sèrie d’espais escènics que van des de l’abstracció sintètica d' El médico de su honra 1986 i 1994, de Calderón, o de La Celestina 1988 fins a la brillantor barroca i l’esclat lluminós de Don Gil de las calzas verdes 1994, de Tirso de Molina

Actuà habitualment del 1860 al 1895 a Barcelona, on estrenà un gran nombre de comèdies, que publicà sovint, com Un bateig a cops de punys 1885, Nihilistes 1887 i Conseqüències de l’Electra 1902, i drames, com Blanca Monnier, o la secuestrada de Poitiers 1901 El seu germà, Josep Oriol Molgosa i Valls Barcelona 1844 — 1909, també fou actor i escriptor Publicà diverses obres, com Una resurrecció 1887, Mestre Jan o l’honra del treball 1895 i, en castellà, El sitio de Gerona 1887 i Pablo Claris o el padre de los catalanes 1898

Doctorat en dret i en filosofia, es dedicà al periodisme i collaborà assíduament als diaris de Madrid de tendència liberalmonàrquica Fou diputat a corts, governador civil de diverses províncies i ocupà algun càrrec colonial a les Filipines Entre les seves obres, totes en castellà, es destaquen una Antología de les cortes de Cádiz, Los chinos Cuestiones filipinas , Viaje al Japón, Cuentos maravillosos, i, sobretot, la novella El roder Micalet Mars o El honrado sin honra 1930, que és un interessant document sobre el bandolerisme valencià del s XIX Publicà també treballs jurídics i…

Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep ↑ Verdú , i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a “El Eco de Euterpe” 1873 i el recull de prosa i vers…

Considerant el francès com a llengua literària europea, publicà a Palma dues revistes literàries i artístiques en aquesta llengua, L’Exotique  1843 i Le Franc Observateur  1849, com també una de les primeres guies turístiques de la ciutat, Le cicerone français à Palme de Majorque 1845 També escriví Memòria bibliogràfica 1851 Traduí teatre romàntic castellà al francès i deixà inèdita una novella i poemes en castellà també en castellà escriví el vodevil La momia 1852, el drama Honra y amor 1861 i el recull d’articles Estudios teatrales Apuntes sobre el actor 1861, com a instrument per a la…

Es dedicà a l’ensenyament i fou director del “Diario de Mataró” Adoptà sovint temes històrics i religiosos en llegendes, novelles curtes El hermano del mártir, o El catolicismo en España , 1890, i sobretot drames i altres peces de teatre, a vegades de caràcter efectista, en castellà Carlos de Viana , 1889, en versió catalana el 1929 La cruz de hierro , 1886 Entre mi hijo y mi honra , 1882 Carlos el Hechizado , 1890, i en català Lo mas maleït , 1888 L’anell de la morta , 1895 El naixement del Messies , 1911 El secret , 1917 L’escàndol , 1929 Escriví poemes també en castellà…

Conreà també l’assaig i la crítica Llicenciat en dret Viatjà per diversos països europeus, els EUA i l’Argentina Fou membre de l’Academia Española 1918 i ambaixador de la República a Londres La seva obra poètica, inicialment amb trets modernistes La paz del sendero , 1904, esdevé ideològica i conceptual amb El sendero innumerable 1916 i El sendero andante 1921 Les primeres novelles són realistes, plenes d’escepticisme i pessimisme Són remarcables Tinieblas en las cumbres 1907, AMDG 1910, La pata de la raposa 1912 i Troteras y danzaderas 1913, totes amb elements autobiogràfics Amb Belarmino y…