Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
coordenades astronòmiques
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
cercle de reflexió
Astronomia
Instrument astronòmic i nàutic usat per a observar les altures dels astres i, també, per a mesurar angles horitzontals i verticals.
Difereix del sextant pel fet que pot servir per a mesurar angles més grans, puix que té un cercle graduat de 360° Malgrat això, l’instrument que prefereixen els marins és el sextant, i el cercle de reflexió només és usat pràcticament per a mesurar grans angles horitzontals en treballs hidrogràfics
teodolit
Geografia
Instrument de precisió destinat a mesurar angles horitzontals i verticals.
És constituït essencialment per dos cercles units entre ells de tal manera que quan hom en colloca horitzontalment un, l’altre resta vertical Un teodolit consta d’un cercle denominat cercle azimutal , que descansa horitzontalment sobre una base metàllica proveïda de tres cargols per a l’anivellació El limbe d’aquest cercle és graduat de 0° a 360° en sentit retrògrad Pel centre del cercle, i perpendicularment a ell, passa un eix, anomenat eix principal del teodolit, el qual és rígidament unit a una alidada, que porta al seu extrem un índex que pot recórrer la graduació del cercle azimutal…
triangulat | triangulada
Heràldica
Dit d’un escut el camper del qual és completament ple de triangles i sense cap espai buit entre ells, alternant metall i color, formats pel traç de línies horitzontals i diagonals en ambdós sentits.
Quan els triangles són isòsceles, hom parla de triangulat isoscelat o, simplement, isoscelat Els escuts són anomenats triangulats en banda o en barra quan són formats per traços horitzontals, verticals i diagonals en la direcció de la banda o de la barra Cal indicar sempre el nombre de traços i llur sentit
pantalla
Construcció i obres públiques
Element bidimensional de formigó, massís o poc perforat, disposat en vertical com a part de l’estructura d’un edifici, per tal de millorar-ne la resistència i la rigidesa davant de les accions horitzontals de sisme i vent.
La contribució resistent d’una pantalla es verifica fonamentalment en la direcció de la seva dimensió principal en planta, essent negligible la contribució en la direcció perpendicular al seu plànol És habitual coŀlocar conjunts de pantalles i combinar-ne l’orientació, de manera que resultin eficients davant de forces horitzontals que actuïn segons totes les direccions possibles
fris
Art
Construcció i obres públiques
Decoració tallada, pintada o gravada en bandes horitzontals.
subestructural
Geomorfologia
Dit del relleu format per la lleu dissecció d’una capa de materials durs alliberada, pels efectes de l’erosió, de la capa menys dura que la cobria anteriorment.
Són característics de certes conques de sedimentació amb capes horitzontals o gairebé horitzontals Els cims dels relleus resultants són sovint tangents als estrats superiors de la capa dura restant
pantòmetre
Física
Instrument utilitzat en topografia per a mesurar angles horitzontals.
És format per un cilindre vertical dividit en dues parts, segons un pla horitzontal, que poden girar l’una respecte a l’altra, i cadascuna de les quals consta d’un parell d’escletxes que serveixen per a orientar-la segons una direcció determinada L’angle que formen les direccions, segons les quals són orientades una part i l’altra, és donat per una escala graduada situada a la juntura entre ambdues parts
dom
Geografia
Estructura hidrogràfica en la qual les corbes isopícniques, que en la vertical del mar s’ordenen en el sentit d’augmentar la densitat en augmentar la fondària, adopten una forma de cúpula.
Aquesta estructura implica l’existència de gradients horitzontals de densitat i el més sovint també de pressió, amb els quals es corresponen forces horitzontals i corrents associats Són conegudes estructures d’aquesta mena a certes regions tropicals orientals de l’Atlàntic doms de Guinea i d’Angola i el Pacífic dom de Costa Rica
confederació
Agrupació de sindicats horitzontals en el pla nacional o internacional.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina