Resultats de la cerca

Fou tipògraf de professió Inicialment adscrit al republicanisme federal, posteriorment s’uní als aliancistes bakuninistes dins el congrés obrer de Barcelona del 1870 Dirigí La Federación el 1871, i tingué un notable paper el 1872 dins la Federació Regional Espanyola de l’AIT Passat a l’anarcocomunisme, edità a Gràcia, amb Martí Borràs, La Justicia Humana 1886 i Tierra y Libertad 1888-89, contra l’anarcocollectivisme defensat per El Productor i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola És autor d' El socialismo colectivista y el comunismo anárquico 1890

Membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Girona, formà part de la primera expedició catalana a l’Aconcagua 1979, amb Martín Zabaleta Després coronà el pic principal del Tirich Mir Pakistan, amb l’expedició Girona Tirich Mir 1982 i fou el cap de l’expedició al Kanchenjunga 1986 Fou delegat d’esports de la Generalitat de Catalunya a Tarragona 1992 i collaborador del Servei General d’Informació de Muntanya de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 2002 Publicà Karakorum Graphic Index of Mountaineering maps , amb Xavi Llongueras 1991

El 1962 es feu soci del Tir Olímpic de Girona, si bé abans ja havia practicat el tir al camp de la Caserna d’Artilleria de Girona Amb alguns companys donà empenta al club i aconseguí arribar a la xifra de 400 socis Practicà diverses modalitats de pistola Participà en el Campionat d’Espanya de pistola de gran calibre 1964, 1966, 1967, 1970 i en onze edicions del Campionat de Catalunya 1968-78 Formà part de la selecció gironina al Campionat d’Andorra, Narbona i Carcassona Fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic a Girona Fou entrenador de tir olímpic i el degà dels àrbitres…

El 1943 fou nomenat vicepresident de la Societat de Caçadors La Protectora El 1958 es proclamà campió d’Espanya novell de tir i guanyà també el gran premi de Barcelona Fou president de la Federació de Caça de Tarragona 1972-92, sotspresident del consell territorial, vocal del consell català i delegat territorial d’esports a Tarragona de la Generalitat de Catalunya 1990-94Organitzà i fou jurat de nombroses competicions de caça Fou distingit amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascon Residí molts d’anys a París i a Madrid, on féu nombrosos concerts Publicà 6 pezzi per chitarra Milà 1872

Format a l’Acadèmia de Belles Arts i a la de Sant Carles de València, féu la primera exposició a les Galeries Laietanes 1933 S'especialitzà en flors i paisatges d’un postimpressionisme convencional Exposà a Barcelona Sala Busquets, La Pinacoteca i altres ciutats, i a certàmens oficials

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més Hilarión Eslava i Antonio…

Fou el primer periòdic que defensà clarament l’anarcocomunisme a Espanya, i editat per Emili Hugas i Martí Borràs, inclogué unes primeres traduccions de Kropotkin i Jean Grave Posteriorment el mateix grup edità “Tierra y Libertad” 1888-89

Escrita en castellà, estava dedicada a l’automobilisme, el motociclisme i l’aviació Tingué com a director Francesc Gibert, i com a redactors, José Muntañola, Jaime Hugas i Antonio Piera, i, en aviació, Marià Foyé Hi collaboraren JM Co de Triola, Miguel Cabezas i Emili Lluch Se’n publicaren pocs números

Suspès governativament, fou substituït, en maig-juny del 1872, per “El Trabajo” Fou el periòdic internacionalista més influent de l’època de la Federació Regional Espanyola i divulgà, des del setembre del 1869, escrits, sense signar, de Bakunin Figuraren com a responsables, entre d’altres, a part Farga i Pellicer, Sentiñón, Emili Hugas i Pere Gasull, i tingué collaboracions regulars de Soriano, Alerini, García Viñas, Marselau, Nieva, Rica i Galès, etc