Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Acción Social Humanista
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1932 a Barcelona, que “té per objecte la intervenció i actuació en la vida pública per aconseguir una nova organització del règim polític i social en el qual el treball es consideri com a màxim valor econòmic”.
Era presidit per Pedro Basil Sanmartí
Partit Humanista de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 1984 com a secció catalana del Partido Humanista, creat el mateix any i promogut pel col·lectiu La Comunidad.
Preconitza que l’ésser humà ha de ser el centre de l’activitat social, la no violència i la distribució progressiva de la riquesa El 1985 s’integrà en la Plataforma Cívica que donà lloc a Izquierda Unida, la qual abandonà a finals de 1986 en ser acusat de constituir una secta En les eleccions europees de 1987 5206 vots i municipals de Barcelona presentà una Plataforma Humanista, amb Futur Verd Posteriorment ha participat en gairebé totes les eleccions legislatives 1989, 2653 vots 1993, 1553 vots 1996, 1527 vots i autonòmiques 1988, 2195 vots 1992, 1752 vots 1999, 1959 vots En…
Futur Verd
Partit polític
Partit ecologista vinculat al col·lectiu La Comunidad i inscrit el 1986.
Es proposa aconseguir l’equilibri entre l’ésser humà i el medi natural i social Concorregué a les eleccions europees i municipals de Barcelona de 1987 coalitzat amb el Partit Humanista de Catalunya , dins una Plataforma Humanista, igual que en les eleccions municipals de 1991 Los Verdes-Lista Ecologista Humanista de Barcelona i 1995 Plataforma Humanista De fet, però, actuà com una denominació alternativa a la d’ Els Verds Ecologistes o Los Ecologistas En les eleccions europees de 1999 obtingué 1816 vots a Catalunya
Partido Existencialista Independiente
Partit polític
Partit amb seu a Barcelona inscrit al gener de 1996 per Trinidad Liena Castillo, Juan Martínez Castañer i Alfonso Quibus García.
Es defineix autonòmic, progressista, solidari, humanista, obert i democràtic, “recuperando el espíritu del mayo del 68, y adoptando como filosofía el Existencialismo”
Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans)
Partit polític
Partit fundat el 1975 com a secció catalana del Partit Federalista Europeu (creat el 1962 a Ginebra, Suïssa).
Es definí federalista europeu i liberal-humanista, i defensà la independència dels Països Catalans En foren membres Gilbert Grau, Antoni Lluc i Roc Farell Edità Tramuntana El 1977 encara era actiu
Cultura Natural
Partit polític
Partit fundat al març de 1981 a Barcelona per persones procedents de diversos àmbits del naturisme (nudisme, vegetarianisme, medicina natural).
Es definí com a humanista, pacifista, progressista i universalista Concorregué a les eleccions del Senat per Barcelona el 1982 14820 vots Dirigents Josep Oriol Àvila i Manuel Caballero El partit desaparegué el 1982 i alguns membres com ara Ávila fundaren el Vértice Español de Reivindicación por un Desarrollo Ecológico
Arte & Sport
Setmanari
Art
Esport general
Setmanari dedicat a les belles arts i a l’esport publicat a Barcelona el 1915.
Amb un ideari humanista, la revista defensava la unió de la bellesa amb l’esport Tenia una secció dedicada a la reproducció i crítica d’obres d’art i una altra a l’esport en general Editada en castellà i profusament illustrada, el seu director fou Ubaldo Carrera L’últim número aparegué al juny del 1915
Valter e Griselda
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge féu (segurament el 1388) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró
.
La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, està sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet d’ésser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista
Navagero
Família noble veneciana, ja documentada al s XIII i extingida vers el s XVIII.
Entre els representants més coneguts es destaquen Andrea Navagero i Bernardo Navagero Venècia 1507 — Verona 1565, diplomàtic, humanista i teòleg Orador a Màntua al costat del cardenal Gonzaga, fou ambaixador a França 1543 i ocupà altres càrrecs de cancelleria a Constantinoble 1549 i a Roma 1555 Creat cardenal per Pius IV, intervingué com a legat pontifici al concili de Trento i tingué un paper important en la Contrareforma Deixà escrita una relació sobre el regne de Solimà 1553 i també una altra sobre la seva ambaixada a Constantinoble