Resultats de la cerca

Es proposa promoure l’ideari falangista i la unitat d’Espanya Els promotors són Manuel Enuz, Terry Robert Hamblin i Margarita Llauradó Folch

Es proposà de crear una organització capaç de participar en la vida política en defensa de l’ideari feminista En les eleccions legislatives de 1977 demanà el boicot El mateix any donà lloc al Partit Feminista de Catalunya

Es proposà de difondre l’ideari falangista i d’aconseguir la unitat nacionalsindicalista Impulsors Antonio Pelegero i José Alejandro Mateo Concorregué a les eleccions legislatives de 1979 A Catalunya presentà candidatures al Congrés que foren retirades i al Senat Edità Unidad 1980

El seu ideari de formació cristiana se centrava en la democràcia, el socialisme i el nacionalisme Els líders eren Fèlix Martí, Joaquim Ferrer, Francesc Esteva, Marcel Ga-barró i Josep Verde Aldea Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

Era partidari de l’Estat laic, defensava el sistema capitalista i les autonomies Era presidit per Francisco Millá Badia, el seu fundador i ideòleg Al gener de 1936 passà a anomenar-se Partido Racional Demócrata El seu ideari fou recollit a l’obra de Millá Por un Nuevo Vi-vir A l’abril de 1937 acordà la seva dissolució

Aquests tres darrers grups abandonaren l’AUN per discrepàncies amb el líder, que des de 1997 esdevingué el partit dels seguidors de Sáenz de Ynestrillas, amb reduïda presència a Catalunya Defensa un ideari catòlic, ultranacionalista espanyol oposat a les autonomies i als acords de Maastricht i reclama la pena de mort per delictes de terrorisme En les eleccions europees de 1999 obtingué 1571 vots a Catalunya Premsa Destino

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…

Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza en comissions…

El seu Jefe Nacional era Sergio Ramón Herrera

Presentà candidatures en les eleccions autonòmiques de 1980 4024 vots i en les legislatives de 1982 2597 vots Dirigents Juan Parra Balcells president, Santiago Brutau Cirera i Vicente Devesa Alonso vicepresidents Afinals de 1982 abandonà l’activitat política