Resultats de la cerca

Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’…

Treballà amb Pere Dies, essent cridats per Calixt III a la Cúria Romana, on per referències documentals sembla que realitzaren particularment roses d’or i espases

Treballà al servei de Pere III el Cerimoniós, que li encarregà els segells reials i l’espasa de la coronació Per a la seu de València obrà una creu i un retaule d’argent, i un altre, en collaboració amb Pere Joan Perpinyà, per a la de Mallorca, avui perduts La seva obra més important és el bancal, signat, del retaule d’argent de la seu de Girona ~1358

És corrent a la part central del País Valencià poblats de Sant Miquel de Llíria, la Monravana, necròpoli d’Oliva, poblat de la Serreta d’Alcoi, etc Apareix amb menys intensitat en altres àrees Es caracteritza per la representació d’escenes —motiu pel qual ha estat anomenat també estil narratiu — de guerra, de dansa, de caça, etc Es contraposa a l' estil simbòlic o d' Elx-Archena Correspon als s III-I aC, i és un dels de més personalitat de l’art ibèric

Fill de joiers, tingué una formació autodidàctica en diverses disciplines artístiques Es traslladà a Tarragona, on el 1962 creà a l’Escola Taller d’Art l’especialització d’esmalts Residí a Nova York 1970 i posteriorment s’establí a Barcelona De caràcter emprenedor, s’arriscà en empreses artístiques de gran volada Guanyà el primer premi d’esmalts en la III Biennal Internacional de Llemotges i el primer premi del Museu a Brooklyn EUA Pel que fa al gravat, creà el Mini-Print Internacional de Gravat a Cadaqués i la Primera biennal internacional COPY-ART La seva obra està repartida en…

Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de…

Nasqué com a imitació de la ceràmica àtica de vernís negre del segle IV aC i mantingué sempre el caràcter de llisa amb vernís negre Els únics elements decoratius que comporta són cercles de palmetes estampades voltades d’una faixa d’estries, o bé cercles de pintura blanca acompanyats de flors estilitzades Segons la classificació de Nino Lamboglia 1950, el tipus A és el pròpiament fet a la Campània durant els segles III i II aC el B es fabricà possiblement a l’Etrúria Marítima a partir del 150 aC, i el C tingué com a centre l’illa de Sicília Els dos darrers es fabricaren fins el 50 aC…

L’any 1940 ingressà a l’Escola Massana, on es graduà en l’especialitat d’esmalts, i treballà a la manufactura de l’escola, que dirigia Miquel Soldevila A partir del 1947 fou professor de les assignatures d’estilització i composició, i més tard 1971, de les de forma, color i tècnica de l’esmalt També formà part del tribunal de les proves oficials de revàlida  Com a esmaltador, amb una tècnica molt acurada i perfecta, realitzà nombroses obres, entre les quals destaquen un calze per al cardenal Tedeschini i la corona de la Mare de Déu de Núria, i també d’altres per als reis de Jordània, Eva…

Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes 1916 i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1924, gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana La…

La tècnica de fabricació de la pisa aparegué al Pròxim Orient III millenni aC a base de quars i sosa o potassa, i posteriorment es perfeccionà amb la utilització de metalls, com el plom o l’estany, que permeté d’ampliar el repertori de colors A Egipte en fou molt abundant l’ús i la fabricació, mentre que en la civilització grecoromana amb prou feines existí La tècnica de fabricació de la pisa s’estengué a l’Extrem Orient, concretament a la Xina, durant la dinastia Han En època islàmica fou Samarra s IX el principal centre difusor, avançant la tècnica i la bellesa de les peces…