Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
unitat administrativa de base
Economia
Nivell II de la Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques, definit per les delimitacions administratives regionals dels estats o per àrees funcionals en les quals s’apliquen polítiques regionals.
Als Països Catalans, hi ha les UAB de Catalunya, País Valencià, Balears i Llenguadoc-Rosselló en la part corresponent a la Catalunya Nord que és, com a departament francès, un nivell III de la NUTS
xéquel
Economia
Unitat monetària d’Israel de curs legal des de l’octubre del 1980, que substituí la lliura com a unitat, i prengué el valor de 10 lliures antigues.
L’1 de gener de 1986 fou substituït pel nou shekel , que prengué el valor de 100 shekel antics És dividit en 100 agorot Històricament, havia estat una moneda emprada a Babilònia al III millenni aC
àrea en declivi industrial
Economia
Regió, o zona subregional, d’un estat que, com a resultat de les variacions en la demanda, de la concurrència, del desfasament tecnològic, del desenvolupament del sector terciari, etc presenta desindustrialització a mitjà i a llarg terme.
La política regional hi actua amb la reconversió sectorialment o amb zones de promoció territorialment La Comunitat Europea considera aquestes àrees objectiu prioritari, assignant-hi el FEDER i el FES Llur dimensió, que correspon al nivell III de NUTS, significa el 15% de la població 1989
Michel Chevalier
Economia
Política
Economista i polític francès.
Milità en les files del saintsimonisme i arribà a dirigir-ne l’òrgan d’expressió, “Le Globe” 1831 Bonapartista, fou nomenat senador i membre de l’Institut de France Fou designat per Napoleó III per a la redacció del tractat comercial del 1860 amb la Gran Bretanya Lliurecanvista, traduí els discursos de Richard Cobden
Pere Descaus
Economia
Banquer.
Amb Andreu d’Olivella creà un dels bancs privats més importants de Barcelona des del 1378 avançà grosses sumes de diners a la tresoreria de Pere III de Catalunya-Aragó La crisi de les finances reials provocà la fallida del banc 1381 Els llibres de comptes, conservats en part, són els comptes bancaris més antics existents a Barcelona
Jafudà Alatzar
Economia
Ric mercader jueu de València, al servei dels sobirans almenys des del 1353.
Des del 1363 fou domèstic ad honorem de la reina Elionor, i des del 1364, membre de la casa reial de Pere III Actiu com a comprador de la reina i financer especialment des del 1370 Autòcrata de l’aljama jueva de València i delegat dels jueus del Regne de València en l’establiment de les taqqanot ordinacions del 1354
Guillem Fava
Economia
Comerciant.
Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285 Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis 1291 Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Tomàs Felip Riera i Rosés
Economia
Financer.
De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel
Jaume Ferrer de la Sala
Economia
Història
Mercader barceloní.
Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis