Resultats de la cerca

Neix l’Institut d’Estudis Ilerdenses

El text originari, redactat en llatí Consuetudines Ilerdenses , fou traduït al català al començament del s XIV Recull la normativa donada a la ciutat pels reis, els costums escrits, els estatuts i els bans dictats pels cònsols lleidatans i els usos fins aleshores no escrits L’ordre de prelació establert fou costums, privilegis, usatges, lleis gòtiques i, en darrer terme, lleis romanes Llur aplicació, però, s’anà perdent i adaptant a la legislació general de Catalunya

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1980 i doctora en dret canònic per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1998, des del 2000 és Defensora del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Lleida Professora de dret canònic a l’Institut de Ciències Religioses de Lleida IREL i consellera a l’Institut d’Estudis Ilerdenses, fou coordinadora territorial de Formació d’Adults a Lleida en el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya 1994-2010 Collabora en el programa Index Actorum Romanorum Pontificum de la Biblioteca Vaticana sobre butlles pontifícies d’…

Fou cònsol de Lleida 1207 El 1228 compilà i sistematitzà, per encàrrec de la ciutat de Lleida, les Consuetudines Ilerdenses , el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica

Fou fundador i president de la Central Lechera Leridana Fundà el 1942 la revista Lérida Ganadera , que dirigí fins el 1958 Prengué part activa en la celebració d’una vintena de concursos de ramaderia El 1963 creà la Secció d’Estudis Veterinaris dins de l’Instituto de Estudios Ilerdenses, del qual fou vicepresident Publicà nombrosos treballs científics i realitzà una gran tasca de divulgació ramadera

Un dels seus preceptes, emperò, en prescrivia l’aplicació a tot el Regne de València i, per tant, el text, originàriament en llatí, fou inclòs, traduït en català, en la redacció dels Furs del 1261, a través dels quals és conegut Hom ha identificat com a fonts jurídiques els privilegis originaris de la ciutat, les Consuetudines Ilerdenses, els Usatges i en general el dret consuetudinari i, probablement, el dret romà

Féu la seva passantia l’any 1690 Hom li coneix gravats com el frontis de les Consuetudines ilerdenses 1691 i l' Anunciació per a la Canción Real a María 1693 A partir de dissenys de l’escultor Joan Roig, fill, féu els famosos canelobres de set braços —que fan més de 2 m d’alçada— de la catedral de Mallorca 1703-21 i el reliquiari de Sant Bernat Calbó de la seu de Vic 1701-28, exemples destacats de l’argenteria rococó a Catalunya

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…

Fragment del bronze d'Àscul, 89 aC MCR El 1908 es localitzà a Roma un document epigràfic sobre una planxa de bronze —entre els romans era el material característic per a plasmar els textos jurídics—, que aviat la investigació del moment va batejar com a bronze d'Àscul o turma salluitana i apareix indistintament amb un nom i l'altre en la bibliografia especialitzada des d'aquell moment El primer nom se li va donar perquè feia referència a un esdeveniment que tingué lloc a l'antiga ciutat italiana d'Ausculum, avui Àscul Ascoli Piceno, l'any 89 aC data del document, i el segon perquè són les…

Vida i obra Fill de Pere Joan Finestres, advocat, i germà de Jaume Finestres, canvià el seu nom, Antoni, en entrar en l’orde premonstratenc Estudià humanitats al Collegi de Cordelles dels jesuïtes de Barcelona, i a 15 anys ingressà al cenobi de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Noguera L’any 1723 inicià els estudis de teologia probablement estudià també dret a Cervera, població amb la qual mantingué uns estrets vincles familiars hi residia el seu germà Josep, catedràtic de lleis i eminent erudit i intellectuals Fou abat de Bellpuig 1728-31, i sota el seu…