Resultats de la cerca

Habitada originàriament per illiris, fou després, successivament, possessió romana, bizantina, veneciana i austríaca fins el 1918 El 1866 l’almirall austríac Tegetthoff hi vencé la flota italiana Actualment hi té una gran importància el turisme

Amb simpaties panslavistes i influït pel pensament illuminista, publicà l’obra Disertacija ‘Discursos’, 1832, on defensava la unió dels pobles illiris enfront d’Hongria També fundà un Centre de Lectura a Zagreb, que donà un gran impuls al ressorgiment literari i nacional croat

Durant el s III aC els illiris constituïren un estat sota el rei Agró Es dedicaren a saquejar les ciutats adriàtiques, la qual cosa originà diverses guerres, que no cessaren fins que l’estat fou ocupat, després de la batalla de Pidna, pels romans 168 aC

Prefecte del Pretori, fou proclamat emperador després de l’assassinat de Probe Pertany al grup d’emperadors anomenats illiris Associà al poder els seus fills Carí i Numerià Lluità contra els perses i els pobles germànics, els quals derrotà al Danubi Passà a l’Àsia, on conquerí Selèucia, Mesopotàmia, i arribà a Ctesifont Es titulà Persicus Maximus

Fill d’Amintes III, després de l’assassinat del seu germà Alexandre II, obtingué el tron Cercà l’ajut dels atenesos, però, derrotats aquests a Mantinea 362 aC, reprengué la seva política contra Atenes i collaborà en la rebellió d’Amfípolis Estigué en relació amb els cercles platònics i tingué com a conseller Eufreu de Sició, deixeble del filòsof Morí en una expedició contra els illiris

Els seus habitants presentaven uns trets culturals i lingüístics que els mostraven parents dels illiris dels Balcans Entre les seves poblacions cal fer esment d' Asculum Ascoli Piceno, Firmum Fermo, Ancona, Cupra maritima, Cupra montana, Auximum Osimo, Numana i Adria Atri Conquerida pels romans el 268 aC, la regió fou repartida, d’acord amb la Lex Flaminia , entre colons A Asculum esclatà, el 90 aC, la Guerra Social , amb la qual els socii , o aliats, aconseguiren que Roma els concedís el dret de ciutadania romana Sota August, el Picè passà a constituir la V regió de Roma

Catedràtic de lingüística comparada de la Universitat de Tübingen Treballà en el camp de l’indoeuropeu, que identificà sobretot en la toponímia Propugnà una fase “europea antiga”, anterior a la fragmentació de la llengua i documentada en una sèrie de topònims, bàsicament hidronímics, presents en tota l’Europa indoeuropea Publicà un gran nombre d’articles a la revista Beiträge zur Namenforschung , fundada per ell mateix, i diverses monografies Sprache und Vorzeit ‘Llengua i passat’, 1954, Die Struktur der alteuropäischen Hydronymie ‘L’estructura de l’antiga hidronímia europea’, 1963 Estudià…

Succeí el seu pare Car a l’Imperi d’Occident, mentre que el seu germà Numerià administrà el d’Orient A la mort d’aquest 284 adoptà el títol de Germanicus Maximus i, després de derrotar, prop de Verona Itàlia, l’usurpador Marc-Aureli Julià, marxà contra Dioclecià, successor de Numerià a Orient, que no el reconeixia En la batalla vora el riu Marus Mèsia Superior fou assassinat pels seus soldats

Tingué una gran influència sobre l’emperador August, amb una filla del qual es casà 21 aC, i que l’associà al poder fent-lo tribú i procònsol el 18 aC El 37-36 aC havia dirigit la campanya contra Sextus Pompeu segon fill de Pompeu el Gran Agripa construí una gran base naval prop de Baia Nàpols i destruí la flota de Sextus davant Sicília Dirigí una expedició contra els illiris 35-33 aC Intervingué a la batalla d’Actium 31 aC Havia estat cònsol i magistrat diverses vegades i governador de la Gàllia El 19 aC acabà victoriosament amb la revolta dels càntabres, i, amb aquest motiu, estudià la…