Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
il·lús | il·lusa
Que està enganyat per una il·lusió o per il·lusions.
Charles Gleyre
Pintura
Pintor suís.
Establert a París, fou professor de l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i obrí un taller, on estudiaren ARenoir, CMonet, ASisley, JWhistler i FBazille El seu estil és molt convencional Obres Allegoria del Nil, Illusions perdudes ambdues del 1843, al Musée du Louvre i La nimfa Eco 1846
André Lalande
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a la Sorbona 1904, defensà una concepció de la realitat basada en la idea de l’assimilació i radicalment oposada a l’evolucionisme de Spencer Escriví Vocabulaire technique et critique de la philosophie 1902-23, Les théories de l’induction et de l’experimentation 1929, Les illusions évolucionnistes 1921 i La raison et les normes 1948
Antàlcides
Història
Ambaixador espartà.
Al servei del rei persa Artaxerxes II negocià l’anomenada pau d’Antàlcides o del Rei 387 aC per la qual Artaxerxes es convertia en àrbitre dels afers greus, dissolia les lligues entre les ciutats i recobrava el poder sobre Jònia Aquesta pau significà la fi de les illusions espartanes i ateneses d’un domini hellènic i de l’emancipació de Pèrsia
John Fowles
Literatura anglesa
Novel·lista anglès.
Molt influït pel romanticisme, en les seves obres presenta la conducta de personatges que confonen la realitat i les pròpies illusions D’entre les seves novelles, algunes de les quals han estat best-sellers , cal esmentar The Collector 1963, The French Lieutenant's Woman 1969 —portades al cinema el 1965 i el 1981, respectivament—, Shipwreck 1974, Mantissa 1982, Land 1985, A Maggot 1985 i A Tree 1991
Eugène Marie Antoniadi
Astronomia
Astrònom francès d’origen grec.
El 1893 fou convidat per Flammarion a l’observatori de Juvisy-sur-Orge, des del qual començà a estudiar el planeta Mart Des de l’observatori de Meudon féu el 1909 una observació molt acurada dels detalls de la superfície del planeta Contra les idees de G Schiaparelli suggerí que els “canals” no eren més que illusions òptiques S'interessà també per la història de l’astronomia grega i egípcia
delirium tremens
Psicosi tòxica associada quasi sempre a l’alcoholisme crònic.
És causada per un augment de la dosi alcohòlica o per una privació brusca d’alcohol en malalts amb més de deu anys d’evolució de la toxicomania i amb símptomes d’insuficiència hepàtica Es caracteritza generalment per un estat d’obnubilació de la consciència, acompanyat d’allucinacions, sobretot tàctils i visuals bèsties fastigoses i perilloses serps, aranyes, objectes filamentosos, etc, de tremolors i d’illusions i incoherències de pensament La durada de la fase aguda, que sol ésser acompanyada de febre alta, generalment abasta de quatre a sis dies Hom pot morir d’un atac convulsiu, tot i que…
Dolors Viladrich i Pascual
Música
Compositora de sardanes.
Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment Cal destacar-ne Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 publicà el disc de…
Jean Lurçat
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Tapisser i pintor.
Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos països a…
Enric de Fuentes i Lloselles
Literatura catalana
Escriptor.
Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova A partir del 1900 collaborà regularment amb contes a La Veu de Catalunya Publicà, amb considerable èxit de públic i crítica, els reculls de contes Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908, les novelles curtes Tristors 1904 i Illusions 1905 i la novella Romàntics d’ara 1906, la seva obra més reeixida La seva producció literària, ambientada generalment a la Barcelona del final del s XIX, té sovint poca qualitat i es…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina