Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
carlí
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or i d’argent encunyada per Carles I d’Anjou, rei de Nàpols (1266-85).
La d’or coneguda també amb el nom de salut La d’argent fou molt imitada als països mediterranis
veranda
Arquitectura
Galeria lleugera tot al voltant d’una casa.
Característica de les cases del món oriental, ha estat imitada per l’arquitectura occidental en edificis, i especialment en cases particulars
consegüent
Música
Veu que continua el cànon imitant la veu inicial.
També rep el nom de comes en llatí, ’company' La veu inicial imitada s’anomena dux en llatí, ’conductor' o antecedent
ball de la morisca
Dansa i ball
Dansa d’una sola parella, pròpia del Pallars.
La iniciativa és de la ballarina, que punteja d’una manera impetuosa i és imitada pel ballador Hi ha qui creu que data del segle XV
pongis
Indústria tèxtil
Roba de seda greja, teixida en cru, amb lligat de plana, originària de la Xina i del Japó, on era teixida a mà.
Actualment és imitada emprant per trama qualitats de seda descruada en madeixa, cosa que permet de teixir trames molt més gruixudes que l’ordit i amb densitats molt grans
Giovanni Battista Guarini
Literatura italiana
Escriptor italià.
Amic i antagonista de Tasso, fou professor i diplomàtic a la cort dels Este a Ferrara Escriví rimes, la comèdia L’idropico 1609 i un Compendio della poesia tragicomica 1601, però deu la fama a la tragi-comèdia pastoral Il pastor fido 1590, molt imitada en el període barroc
ball de patatuf
Folklore
Ball de parelles, de caràcter graciós, iniciat pels balladors amb un triple picament de mans.
Després d’un punteig que serveix per a formar parella, la balladora realitza mig visto, imitada seguidament pel ballador Es deixen anar les mans i cadascú volta sobre el seu propi eix Seguidament canvien de parella Aquesta dansa, molt simple, és ballada sense variants en una bona part de la Catalunya Nova
La Pléiade
Nom que prengué l’escola poètica francesa de mitjan s XVI, agrupada a l’entorn de Ronsard: Jean-Antoine de Baïf i Joachim du Bellay, Pontus de Thyard, G.des Autels, Étienne Jodelle, J.de la Péruse, que, en morir, fou substituït per Rémy Belleau, i Jacques Pelletier du Mans.
El que unia aquests poetes era un fort desig de renovar la poesia francesa, davant l’escola de Marot i les propostes de Thomas Sibilet L’afirmació de llur voler classicista fou clarament exposada per tots, el 1549, en l’obra de Du Bellay Deffence et illustration de la langue françoyse , inspirada sobretot per Ronsard i imitada d’una obra italiana de Sperone Speroni
Francesco Scipione Maffei
Història
Teatre
Erudit i dramaturg.
Participà en la guerra de Successió a favor de Felip d’Anjou Escriví obres sobre arqueologia, teologia, economia, història i literatura, no gaire profundes però ben documentades en destaca Verona illustrata 1732 Fou un dels fundadors del “Giornale dei Letterati” i de les “Osservazioni Letterarie” 1737-40 i el recopilador de Teatro italiano 1723, on aplegà 12 tragèdies d’èpoques anteriors Escriví la tragèdia Merope 1713, imitada per Voltaire i Alfieri, entre altres
butlla major
Cristianisme
El document més solemne de la cancelleria papal.
Era anomenada també privilegi , per a distingir-la de les butlles menors litterae La seva finalitat era de concedir i confirmar immunitats o protegir possessions eclesiàstiques Sota Lleó IX 1049-54 hom introduí la rota , roda que després fou imitada per altres cancelleries, com la castellana, i es reduí a monograma La salutació final és bene valete Entre aquests dos darrers elements hi ha la signatura del papa Aquesta mena de butlla desaparegué al s XIV