Resultats de la cerca

Deixeble de Kosuke Komatsu, parallelament estudià literatura francesa a la Universitat de Keio Feu els primers passos en el món de la música com a pianista, i com a compositor s’immergí de ple en el neoclassicisme La composició del seu Preludi en Re Major per a piano 1934 despertà l’atenció d’A Čerepnin, que li obrí la possibilitat de publicar l’obra Guanyador del premi Weingartner 1937, és considerat un dels compositors més importants de la música contemporània japonesa Entre el 1956 i el 1960 fou president de la secció japonesa de la Societat Internacional de Música Contemporània En les…

Deixeble del pianista Winifred Burston, la seva formació com a compositor fou autodidàctica Reconegut intèrpret de la música del segle XX, fins el 1959 les seves obres mostren una amplíssima influència que abraça el neoclassicisme germànic, el tractament rítmic bartokià i l’harmonia de C Debussy El coneixement, el 1960, de la música de P Boulez i O Messiaen i un viatge a l’Estat espanyol foren bàsics per a un canvi en la seva obra A partir d’aquest moment, el seu llenguatge s’alineà amb les tècniques postserialistes i s’immergí en l’estètica de García Lorca, a qui homenatjà amb Homage to…

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…

“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…