Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
serp
Religions de Grècia i Roma
Etnologia
Representació, sovint fantàstica, de la serp, pròpia de la mentalitat mítica, basada en les singulars característiques del rèptil, que hom troba a l’origen de nombroses reaccions miticoreligioses ambivalents enfront de l’animal.
El seu verí i tellurisme, que representen la força demoníaca, és a l’origen dels mites cosmogònics del Leviatan, del drac El canvi de la pell i l’astúcia la relacionen amb la immortalitat i amb l'oracle Barreja d’ambdós aspectes és la serp del Paradís, relacionada amb la serp de la immortalitat de l’epopeia de Gilgameš i, doncs, amb la saviesa o “ciència del bé i del mal” pròpia dels déus i, per altra banda, amb Satanàs o el drac Per la seva forma s’integra en els cultes fàllics i adquireix un simbolisme regenerador i medicinal Aquesta idea domina en la narració…
preternatural
Cristianisme
Dit dels dons atorgats per Déu a l’home en el seu estat original, els quals perdé aquest pel pecat i, a diferència dels dons sobrenaturals, no ha tornat a recuperar malgrat la redempció.
Entre aquests dons destaquen la immortalitat, l’absència de sofriment i el domini de les passions
Šim‘on ben Yosef
Judaisme
Rabí i polemista jueu que participà en la lluita antimaimonista secundant l’acció d’Abba Mari ben Mošé ben Yosef.
Se'n conserven tres cartes, escrites cap al 1300, una de les quals, adreçada a Menaḥem ben Šelomó Meiri, tracta de la immortalitat de l’ànima
postulat
Filosofia
En la Crítica de la raó pràctica de Kant, cadascun dels tres principis l’admissió dels quals és necessària a partir del fet de la consciència moral i de la llei moral.
Aquests tres postulats de la raó pràctica són el de la llibertat de l’home, el de la immortalitat de l’ànima i el de l’existència de Déu
Miquel Ferrer i Ramonatxo
Música
Compositor.
Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona Compongué una sarsuela en tres actes La flor de la Immortalitat , obres religioses i alguns treballs teòrics
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
concili V del Laterà
Divuitè concili ecumènic (1512-17), convocat per Juli II (enfront d’un sínode cismàtic reunit a Pisa per Lluís XII de França) i prosseguit per Lleó X.
Ratificà el concordat amb Francesc I de França, establí la superioritat del papa sobre el concili, definí la doctrina de la immortalitat de l’ànima i promulgà decrets de reforma
Mikhail Sem’onovič Bubennov
Literatura
Escriptor rus.
És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc