Resultats de la cerca

El resultat és la formació d’uns precipitats que permeten la identificació de més d’una vintena de components

Entre les més importants hi ha les del plasma sanguini Les proteïnes sanguínies són separables per mètodes diversos precipitació per solucions salines, solubilitat a l’aigua, precipitació per alcohol, per electroforesi, etc A part les fraccions separables que no són globulines l’albúmina i el fibrinogen, hi ha tres fraccions globulíniques separables l’α -globulina, la β -globulina i la γ -globulina gammaglobulina La immunoelectroforesi ha permès l’estudi de les immunoglobulines i d’altres pròtids lipoproteïnes, haptoglobines, ceruloplasmina, tiroxina, etc L’α- globulina és la fracció proteica…

La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…

Són produïdes per les cèllules plasmàtiques i solen tenir activitat d'anticòs Cada molècula d’immunoglobulina és formada per dues cadenes lleugeres de polipèptids i dues cadenes pesants, unides per enllaços disulfúrics la naturalesa de les cadenes pesants determina el tipus de cada immunoglobulina

Les proves serològiques són una sèrie de tests la finalitat dels quals és de detectar i quantificar la presència d’anticossos específics en la sang Aquestes proves es realitzen separant prèviament les cèllules sanguínies i enfrontant el sèrum així obtingut —d’aquí la denominació de proves serològiques— amb diversos tipus d’antígens, que s’obtenen amb diversos procediments de laboratori Les proves serològiques es basen en l’afinitat específica que hi ha entre els anticossos que l’organisme elabora —després d’entrar en contacte amb un antigen determinat d’un microorganisme— i aquest antigen —…

Definició És anomenat mieloma un tumor maligne format per cèllules plasmàtiques que adquireixen característiques atípiques, que proliferen exageradament en la medulla òssia de l’interior dels ossos i que, moltes vegades, produeixen quantitats elevades de diversos compostos proteics relacionats amb les immunoglobulines que els plasmòcits fabriquen en condicions normals La malaltia, que, sense tractament, és sempre fatal en un termini més llarg o menys, causa diverses manifestacions derivades de l’expansió del tumor a l’interior dels ossos, del trastorn que provoca la seva presència en el…