Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
osmanlita
Etnologia
Individu d’un poble turc (del grup turcman) instal·lat a l’Àsia Menor arran de la invasió seljúcida (s XIII).
Convertits a l’islam en temps d’Osman I 1259-1326, constituïren el nucli de l’imperi Otomà
uigur
Etnologia
Individu d’un poble turc de l’Àsia central.
Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d…
osseta
Etnologia
Història
Individu d’un poble d’origen mixt iranocaucàsic establert a la regió d’Ossètia, que des del segle VII aC fins al sI dC estigué sota la influència escita.
Al final del s XII l’imperi tàtar arribà fins a Ossètia Al final del s XVIII sobretot a partir de la construcció de la fortalesa de Vladikavkaz, el 1784 començà el procés de russificació, sobretot a les ciutats L’any 1959 hi havia uns 410 000 individus
oǧuz
Etnologia
Història
Individu d’un poble turc oriental les primeres notícies del qual semblen ésser del segle VII.
Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el s IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al s X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès
mandé
Etnologia
Individu d’un conglomerat de pobles negres sudanesos que habita una part de Guinea, la Costa d’Ivori, Mali, el Senegal, Gàmbia i Guinea-Bissau; tots els individus parlen llengües del grup mandé.
En nombre d’uns tres milions, es distingeixen, segons llur parla, en malinkes, que ocupen el curs alt dels rius Senegal, Níger i Gàmbia, en bambares, en diules, comerciants del sud i la majoria musulmans, i en soninkes Els malinkes, islamitzats des del segle XI, foren els primers a formar un imperi a l’Àfrica occidental Mali Dividits en castes, es dediquen a l’agricultura mill i a l’artesania ferro, cuir i terrissa
búlgar | búlgara
Etnologia
Gentilici emprat pels bizantins per a designar els pobles no indoeuropeus del nord de l’imperi.
És esmentat per primera vegada a la darreria del s V, aplicat a unes tribus no indoeuropees establertes al nord-est del Danubi
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven…
mossi
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica occidental que ocupa la conca de l’alt Volta.
Els mossis formen una societat molt jerarquitzada, amb professionals ben diferenciats forjadors, joiers, ceramistes Les dones s’ocupen de l’agricultura, mentre que, del bestiar, se n'ocupen els fulbes fulbe A partir del s XII, i gràcies a llur organització i a una ben exercitada cavalleria, estengueren llurs dominis vers el nord Formaven petites regnes Teukodogo, Zandoma, etc sota l’autoritat del regne central d’Ouagdougou El rei morho-naba era un emperador auxilitat per 393 nabas Al principi del s XVI l’imperi dels mossis s’esfondrà a causa de les lluites amb els regnes de…
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de…