Resultats de la cerca

Són conjugats només en la tercera persona del singular o del plural i donen lloc a diverses proposicions, també impersonals Les unipersonals , que expressen fenòmens naturals, són les més impersonals i hom les construeix amb verbs defectius, conjugats només en tercera persona del singular plou, neva, trona, llampega Les formals són construïdes també en tercera persona del singular, però amb verbs normalment no impersonals que solen indicar vagament existència o presència hi ha molta gent fa fred fa molts anys Les eventuals són proposicions en les quals el subjecte és desconegut, callat…

Un cronògraf anota automàticament l’hora de pas de l’estel per 20 distàncies zenitals simètriques de la de 30°

En el món grec es destacaren ja des del començament les dues concepcions que aparegueren més tard a Roma d’una banda, el fat com a destí, consistent en una força suprema irracional i, per tant, imprevisible i canviant, i de l’altra, com a llei impersonal superior als déus i als homes εἱμαρμένη, μοῖρα, que és la darrera garantia de racionalitat del cosmos En l’estoïcisme esdevingué el primer principi de generació de tot i rebé atributs religiosos explícits i fins i tot unes personificacions divines τύχη a Grècia, fortuna a Roma En moltes altres religions i concepcions de la vida…

Les relacions que s’estableixen en una societat organitzada formalment són de tipus impersonal i indirectes, i el paper que cada individu ha d’acomplir en aquesta societat és escollit en funció de la seva eficiència i la seva efectivitat

És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any

El primer autor, anònim, arribà fins l’any 835 continuat fins el 861 per Prudenci, bisbe de Troyes hispà d’origen, d’estil impersonal i sec, Hincmar, arquebisbe de Reims, apassionat en els judicis però ben documentat, en redactà la darrera part Són una de les fonts històriques bàsiques per al s IX europeu les referències a Catalunya hi són breus i escasses

Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades

Una existència miserable féu que es refugiés en el teatre, on collaborà amb Fletcher The False One , 1620 Thierry and Theodoret , 1617 El seu teatre tràgic és eclèctic i impersonal The Roman Actor , 1626 The Duke of Milan , 1621, mentre que les comèdies són més àgils i riques de llenguatge en són conegudes A New Way to Pay Old Debts 1633 i The City Madam 1632