Resultats de la cerca

Deixeble de Tomasek, fou organista de la cort a Viena 1822 Compongué obres religioses i cantates, així com cançons, duets, quartets vocals i, sobretot, obres per a orquestra, de les quals es destaquen els Rondons per a piano i orquestra opus 6, 17, 22 i una Simfonia en re major Les seves obres més originals són per a piano Rhapsodies opus 1, Impromptus opus 7 i la Sonata per a piano opus 20

Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L Janácek 1905-08 i privadament, a Praga, amb J Novák 1913-14 Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno 1919-52 i a l’Acadèmia de Música de la ciutat 1947-60, de la qual fou nomenat catedràtic el 1957 De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional Tingué com a deixebles, entre d’altres, M Sokola, V Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs És autor de…

Guiat pel seu pare, que li ensenyà orgue i piano, fou un nen prodigi i oferí el seu primer concert a nou anys Aviat l’enviaren a Praga a estudiar música amb JKV Tomášek i també filosofia El 1813 anà a Viena, on conegué F Schubert, I Moscheles, JN Hummel i L van Beethoven, i ensenyà piano a casa dels Lobkovitz El 1823 ja era organista primer de la cort, però la tuberculosi posà fi a la seva carrera i a la seva vida De la seva producció, limitada, cal esmentar la Simfonia en re major , opus 24, molt beethoveniana, i la Missa del 1824 Si bé la seva curta vida no li permeté escriure concerts, la…

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu , 1852 PI…

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…

Vida Inicià els estudis musicals a Cumaná Veneçuela, i posteriorment estudià als conservatoris de Madrid i València Gràcies a una beca de la Fundación Santiago Lope, amplià els seus coneixements amb Monique Deschaussées a l’École Normale de Musique de París El 1974 inicià la seva carrera com a solista de piano, que aviat assolí caràcter internacional Del 1980 al 1986 fou director de l’Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim de València, des d’on impulsà l’aparició de la collecció "Compositors del País Valencià" La seva recerca com a musicòleg ha estat dirigida…

Començà a estudiar piano a cinc anys d’edat amb el seu pare i quan en tenia set continuà a Katowice El 1975 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Aquest fou el punt de partida de la seva carrera, amb concerts a Europa, al continent americà i a Àsia Al cap de poc temps, es retirà durant un any per tal de dedicar-se a l’ampliació del seu repertori, fins aleshores molt circumscrit a F Chopin Al seu retorn triomfà a diferents ciutats alemanyes, com ara Stuttgart, Munic i Berlín Posteriorment tornà a fer una nova pausa en la seva carrera i tornà a reaparèixer el 1980,…

Asseguts, generalment, l’un al costat de l’altre, cada intèrpret té assignat un determinat registre de l’instrument normalment, un intèrpret el registre agut i l’altre el greu El fet que tots dos toquin un mateix instrument fa dubtar alguns que es tracti d’autèntica música de cambra -cosa que no sol passar amb la música per a dos pianos- Amb l’èxit i la gran difusió que el piano experimentà al final del segle XVIII i durant tot el XIX, molts compositors escriviren obres per a piano a quatre mans Cal destacar-ne WA Mozart sonates KV 497 i 521, F Schubert Fantasia en fa m , D 940, R Schumann…

L’ús del terme és freqüent des del principi del segle XIX, tot i que també ha estat aplicat a algunes obres per a teclat amb títols descriptius del final del segle XVIII o anteriors F Couperin, CPE Bach, JPh Rameau, etc La seva imprecisa utilització pràcticament no distingia entre peça de caràcter i música programàtica , i s’aplicava a simfonies de batalla, obertures de caça i qualsevol altre exemple de pintura sonora petites peces instrumentals amb títols descriptius La majoria de les peces de caràcter romàntiques apareixien en colleccions anomenades Handstücke 'Peces de mà', Kinderszenen '…

Els seus orígens es remunten a la formació coral creada l’any 1935 per un grup d’estudiants de l’Escola de Música de Barcelona interessats per l’obra coral de Bach Després de la Guerra Civil alguns d’aquests estudiants es tornaren a unir i, sota la direcció del mestre Enric Ribó, crearen un cor que tenia per objectiu aprofundir en la subtilesa de la interpretació coral, fet que aconseguí gràcies al treball rigorós i a la gran tasca de recerca que el mestre realitzà en l’estudi de la polifonia Des de la seva primera actuació l’any 1941, el grup realitzà nombroses gires i concerts arreu d’…