Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
indi
Química
Metall del bloc p, grup III, de la taula periòdica; descobert per F.Reich i J.B.Richter el 1863 en una blenda de Freiberg (Alemanya); té els nombres d’oxidació 1, 2, 3.
Les dues ratlles principals del seu espectre se situen en la zona del blau d’indi, d’on li ve el nom L’element natural és una mescla dels núclids 113 4,2% i 115 95,8% hom en coneix divuit núclids artificials 107, 108, 109, 110 i 110 m, 111, 112 i 112 m, 113 m, 114 i 114m, 115m, 116 i 116m, 117 i 11 m, 118 i 119 Hom el troba en els minerals de zinc, de plom i d’estany, en un percentatge inferior al 0,1% D’aspecte semblant al del zinc, és un metall molt malleable, no tan dur com el plom i bastant dúctil Estable a l’aire lliure a la temperatura ordinària, l’indi crema…
indi
Química
Substància colorant de tina, de color blau, ja coneguda dels egipcis, originàriament obtinguda de diverses plantes de la família de les papilionàcies, mitjançant la hidròlisi i l’oxidació d’un glucòsid (indican) extret de l’anyil.
Fou sintetitzat per Bayer el 1882
Venkatraman Ramakrishnan
Venkatraman Ramakrishnan
© The Pennsylvania State University
Química
Químic indi naturalitzat nord-americà.
Graduat el 1971 en física a la Universitat de Baroda Índia, es doctorà el 1976 a la Universitat d’Ohio En 1976-78 feu estudis de biologia de postgrau a la Universitat de Califòrnia de San Diego i de 1978 a 1982 recerca postdoctoral a la Universitat de Yale Després d’un any a l’Oak Ridge National Laboratory Tennessee, el 1983 s’incorporà com a biofísic al Brookhaven National Laboratory Nova York, d’on el 1995 passà al departament departament de bioquímica de la Universitat de Utah, on fou professor de bioquímica i biologia molecular El 1999 s’incorporà com a cap d’investigacions del laboratori…
anhídrid ftàlic
Química
Anhídrid corresponent a l’àcid ortoftàlic, obtingut a partir de l’ortoxilè per oxidació amb pentòxid de vanadi.
Hom l’empra en l’obtenció de resines alquídiques, de ftalats i de l’indi sintètic
blau de la roba
Química
Substància blava que és afegida al midó o a l’aigua d’esbaldir en emmidonar o en rentar la roba blanca, per tal de treure’n la grogor i emblanquir-la.
Preparada abans amb midó i blau de Prússia o d’ultramar, ho és actualment amb colorants sintètics derivats de l’indi
vermell de tioindi
Química
Colorant de tina que hom obté per oxidació del tioindoxil amb hexacianoferrat III de potassi.
A diferència del que passa amb l’indi, les dues formes isomèriques possibles del tioindi existeixen en equilibri en dissolució És emprat en la tinció del cotó
Benjamin Jeremias Richter
Química
Químic alemany.
Estudià i determinà els pesos equivalents dels àcids i les bases que es combinen per a formar sals neutres i formulà la llei de les combinacions o dels equivalents Descobrí també l’indi
anilina
Química
Fenilamina C 6
H 5
NH 2
Amina primària, la més simple de les aromàtiques.
Líquid oliós, incolor, d’olor característica, que s’embruneix a l’aire i a la llum Se solidifica a -6,2°C i bull a 184,4°C És una base dèbil pk B = 9,30 i és poc soluble en aigua però miscible amb la major part de solvents orgànics Fou obtinguda per primera vegada per Unverdorben 1826 per destillació destructiva de l’indi Fristzche la preparà el 1841 tractant l’indi amb hidròxid potàssic i li donà el nom d’anilina del portuguès anil És present en petita quantitat al quitrà d’hulla i és obtingut en grans tonatges per síntesi El procediment actualment més important és…