Resultats de la cerca

Seguí el corrent indigenista iniciat pel seu pare Stéphen Alexis Autor de les novelles Compère général soleil 1955, Les arbres musiciens 1956 i Romancero aux étoiles 1960 on, amb estil ric i poètic, tracta de la situació social dels negres

Integrà a la seva obra elements d’inspiració indigenista El seu primer llibre de poemes, Primeiros cantos 1846, és la primera obra important del Romanticisme brasiler Escriví també la novella autobiogràfica Memórias de Agapito Goiaba i el drama Leonor de Mendonça 1848 Morí en naufragi

Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875

Inicià la seva obra dins l’idealisme indigenista d’origen romàntic, seguint fonamentalment l’obra de José de Alencar, però evolucionà després cap a un naturalisme a la manera de Zola, amb marcada preocupació social Les seves obres més importants són O Mulato 1881, Casa de pensão 1884, O cortiço ‘La casa de veïnat’, 1890, O esqueleto 1893

L’obra fonamental del s XIX és la producció de Juan Montalvo 1832-99 Siete tratados, Las Catilinarias, Geometría moral i Capítulos que se olvidaron a Cervantes , on es reflecteix una preocupació política i moral La novella del s XIX manifesta preocupacions costumistes i una forta influència francesa S'hi destaquen Alfredo Baquerizo Moreno 1859-1950, Luis A Martínez 1868-1909, Manuel J Calle i Fernando Chaves 1898, autor de Plata y bronce 1927 Creador d’una obra exaltada i plena d’angoixa existencial, Pablo Pacheco 1906-46 contribuí a la renovació literària amb Un hombre muerto a puntapiés…

Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas

Estudiant de lletres a Trujillo, participà en política com a membre de l’Alianza Popular Revolucionaria Americana, per la qual cosa fou empresonat pel dictador Óscar Benavides i bandejat 1934 a Xile, on es dedicà a la literatura i publicà les novelles La serpiente de oro 1935, Los perros hambrientos 1939 i El mundo es ancho y ajeno 1941, aquesta darrera als EUA, on residí durant la Segona Guerra Mundial Del 1949 al 1953 ensenyà literatura a la Universitat de Puerto Rico, i el 1959 foren recollides a Madrid les seves Novelas completas La seva obra, que cal situar dins el corrent …

L’any 1947, amb la narració El cínico , guanyà un premi literari que el decidí cursar lletres a la Universidad Nacional Mayor de San Marcos de Lima, d’on posteriorment fou catedràtic Exercí també tasques diplomàtiques És el narrador més notable dins la línia indigenista de la seva generació Molt influït per les tècniques de James Joyce i, sobretot,  William Faulkner , sobré el qual tractà en la seva tesi doctoral, fou autor, entre altres obres, dels reculls de narracions La batalla 1954, Unas manos violentas 1958, Vestido de luto 1961, Muchas caras del amor 1966, Niebla cerrada…

Bé que en bona part fou autodidacte, els anys vint freqüentà l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova, on rebé la influència de Damià Torrents i de Joaquim Mir, de qui fou amic Exposà individualment per primera vegada a Barcelona l’any 1932 Sala Parés Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París En els seus inicis la seva obra fou dominada temàticament i formalment pels tipus camperols i mediterranis En una segona etapa posterior a la guerra civil de 1936-39, i entre el 1947 i el 1955, que residí a Mèxic, recreà el tema indigenista Les seves figures, de contorns…