Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
infal·libilitat
Cristianisme
Prerrogativa de l’Església en virtut de la qual aquesta és preservada d’error en les matèries de fe que el magisteri jeràrquic proposa com a dogma.
La doctrina de la infallibilitat, fonamentada en el fet que —en Jesucrist— la veritat de Déu ha estat donada al món infalliblement és a dir, d’una manera escatologicodefinitiva, no fou sistematitzada sinó després de l’època postapostòlica, tot i que les referències a una “regla de fe” i a la successió apostòlica testimonien la vinculació de l’Església a la veritat A l’edat mitjana, l’ús de la paraula no és gens precís, i només en la polèmica conciliarista ss XIV-XV el seu sentit s’aproxima al que havia de tenir després, el qual fou reflexionat a partir de la reacció contra la reforma…
Joseph Hubert Reinkens
Cristianisme
Eclesiàstic alemany, primer bisbe dels vellcatòlics (1873-96).
S'oposà al dogma de la infallibilitat papal Über die päpstliche Unfehlbarkeit 'Sobre la infallibilitat papal’, 1870, trencà amb Roma 1870 i fou excomunicat 1872 Aglutinà els vellcatòlics alemanys, holandesos i suïssos i afermà canònicament la successió apostòlica per a llurs bisbes en ésser ordenat com el primer d’ells pel bisbe d’Utrecht vellcatòlic
concili I del Vaticà
Vintè concili ecumènic de l’Església catòlica, celebrat a Sant Pere del Vaticà del 8 de desembre de 1869 al 18 de juliol de 1870, que fou suspès davant la presència de les tropes del Piemont entorn de Roma; hi assistiren 774 bisbes.
Hi foren aprovades dues constitucions conciliars, la Dei Filius 24 d’abril de 1870 i la Pastor aeternus 18 de juliol de 1870 Dos dies abans de la publicació del Syllabus 8 de desembre de 1864, el papa Pius IX féu la primera consulta sobre la conveniència de convocar un concili després tingué lloc el nomenament d’una comissió preparatòria 9 de març de 1865, l’anunci oficial de la celebració 26 de juny de 1865 i la convocatòria, amb la butlla Aeterni Patris 29 de juny de 1868 Les invitacions cursades als patriarques orientals ortodoxos i a les esglésies protestants no foren acceptades per part…
Constantí Bonet y Zanuy
Cristianisme
Bisbe de Girona (1862-75) i arquebisbe de Tarragona (1875-78).
Professor de teologia a Lleida i canonge penitencier de Barcelona 1851, creà la Casa Missió de Banyoles i, a Tarragona, introduí la devoció a sant Magí a tota la diòcesi 1876 Al concili I del Vaticà defensà la infallibilitat papal
Miquel Payà i Rico
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat el 1836, ocupà càrrecs parroquials a Beneixama i València i fou catedràtic universitari de moral i religió Bisbe de Conca 1858, prengué part en el concili I del Vaticà 1870, on defensà la infallibilitat pontifícia El 1874 fou promogut arquebisbe de Santiago de Compostella, on impulsà la restauració de la basílica Cardenal 1877, fou arquebisbe de Toledo
ultramuntanisme
Política
Cristianisme
Denominació genèrica, creada en països no italians, que inclou diverses posicions i doctrines que sostenen el predomini del papat en les relacions entre Església i estat i s’adhereixen incondicionalment a les directrius de Roma (geogràficament ultramuntana).
Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851
Henry Edward Manning
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic anglès.
Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877
Friedrich von Schwarzenberg
Cristianisme
Eclesiàstic austríac, germà de Felix von Schwarzenberg.
Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal
August Bernhard Hasler
Cristianisme
Historiografia
Teòleg suís i historiador de l’Església contemporània.
Conseller 1967-71 per a les esglésies de la Reforma al secretariat romà per a la unitat dels cristians, bon coneixedor de Luter, es dedicà després a l’estudi del concili I del Vaticà El 1977 publicà Pius IX 1846-1878 Päpstliche Unfehlbarkeit und I Vatikanisches Konzil Dogmatisierung und Durchsetzung einer Ideologie ‘Pius IX, 1846-1878 La infallibilitat papal i el concili I del Vaticà Dogmatització i imposició d’una ideologia’, que rebé una dura rèplica del Vaticà
Josip Juraj Strossmayer
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic croat.
Sacerdot catòlic 1838 i bisbe de Ðakovo 1849, promotor de la renaixença croata, fundà l’acadèmia iugoslava de les ciències i les arts i la Universitat de Zagreb Patrocinà l’uniatisme uniat entre els ortodoxos i féu amistat amb els catolicitzants de Macedònia i Rússia Al concili I del Vaticà 1869-70 s’oposà a la infallibilitat pontifícia Defensor dels croats dins l’imperi austrohongarès, s’oposà a Bismarck en l’afer del Kulturkampf i preparà el concordat entre Rússia i la Santa Seu 1905