Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Castell de Rodés (Rialb)
Art romànic
El castell de Rodés és documentat en dos juraments de fidelitat prestats pels seus primers castlans al comte de Pallars Sobirà l’any 1069 per Pere Roger a Artau I i l’any 1125 per Pere Bernat, dit Salvar, a Artau II Als seus peus es localitzava l’església de Sant Vicenç d’Oveix “ que est fundata super flumen Nocharie, subtus castrum quod vocatur Rodez ” que l’any 1100 els comtes Artau II i Eslonça donaren a Santa Maria de Gerri Vers el 1163 el comte Artau III infeudà el castell i el lloc a Roger Bernat A diferència de la rresta de llocs de la Vall d’Àssua que passaren a mans dels Bellera i…
Castell d’Olp (Sort)
Art romànic
El poble d’Olp s’aixeca a 1100 m d’altitud sota el Serrat Planell i a la dreta de la Noguera Pallaresa, passada la seva confluència amb el riu de Sant Antoni La primera notícia sobre el lloc d’Olp és dels anys 981-985 El castell és consignat ja en una convinença pactada l’any 1076, per la qual Ficapal definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell d’Olbe mentre rebia en feu el castell de Gilareny i la Vall Ferrera Per les convinences pactades al final del segle entre els dos comtes hostils, el castell d’Olp degué ser definit al comte de Pallars Sobirà, ja que l’any 1130 Artau III l’…
Berenguer I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona, fill de Ramon I i oncle probable de la comtessa Elisabet, primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Es casà 1010 amb Garsenda, filla de Bernat Tallaferro, comte de Besalú Ramon Berenguer I li infeudà, vers el 1050, el “comtat” de Tarragona en el cas que fos reconquerit Berenguer cedí, en penyora de 150 unces d’or, el castell de Solterra i el feu d’Osor als comtes de Barcelona
Castell de Biscarbó (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Biscarbó, en una de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, formava part del vescomtat de Castellbò Es té notícia de l’existència allí d’un castell, del qual no queden restes actuals el 1224 Roger Bernat de Foix, vescomte de Castellbò, infeudà la fortalesa de Biscarbó i el castell de Malveí a Pere d’Orcau
Castell d’Aós de Civís (Anserall)
Art romànic
El castell devia ocupar el lloc on avui s’alça l’església, que encara conserva un cert aire defensiu, al capdamunt del poble aturonat d’Aós de Civís Formava part del patrimoni dels Caboet així, el 1102 Guitard Isarn Caboet signà un conveni amb Arnau Ramon, cedint-li diversos drets feudals a la vall de Sant Joan, on s’incloïa el castell d’Aós El 1110 Guillem Guitard Caboet donà a l’església d’Urgell tota la vall de Sant Joan, amb les seves fortaleses els hereus Caboet tindrien la vall per infeudació de l’església d’Urgell Aquesta donació fou renovada per Miró Guitard Caboet, afegint-hi la vall…
François de Fortià-Durban
Història
Militar
Militar francès.
Com a comandant d’un regiment d’infanteria, prengué part activa en la guerra dels Segadors i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer Lluís XIV li infeudà Fortià i Fortianell era descendent de Sibilla de Fortià Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban Fou governador d’aquesta plaça des del 1679
Castell d’Alendo (Farrera)
Art romànic
Documentat a la segona meitat del segle XI, formà part dels dominis dels Vallferrera Abans del 1086, n’era el senyor Ficapal de Vallferrera, el qual establí un conveni amb els seus germans Tedball i Guillem Vers el 1097, el castell passà a mans de Tedball Guitard de Vallferrera, qui l’infeudà al seu nebot, fill de Ficapal, el qual havia hagut d’abandonar el comtat
Castell de Saünc
Art romànic
Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc
castell de Miralles
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell aturonat a 662 m alt., voltat del primitiu nucli de Santa Maria de Miralles
(Anoia).
Era edificat ja al s X El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l’altra meitat Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna Ocupava una gran àrea la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l’església de Sant Romà, al fons de la vall
Castell de Massalió
Art romànic
La vila de Massalió és damunt un turó de 359 m d’altitud, a la riba esquerra del Matarranya El lloc i el castell de Massalió foren conquerits als musulmans vers el 1157 pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i el 1175, el seu fill, el rei Alfons I, en féu donació al bisbe de Saragossa i al capítol de Sant Salvador de la mateixa ciutat Poc després el prelat de Saragossa infeudà l’indret a diversos senyors, fins que el 1308 recuperà la jurisdicció del lloc Actualment no resta cap vestigi del castell medieval del poble de Massalió
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina