Resultats de la cerca

Les gemmes malaltes esdevenen vermelles, s’inflen, es deformen i s’atrofien, amb la qual cosa la formació del fruit resta impedida i l’arbre debilitat

És anomenada intermitent quan afecta, a intervals més o menys regulars, una articulació o unes quantes, que s’inflen bruscament sense cap motiu aparent i sense acompanyament de febre

Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc

El 2002 començaren a aparèixer hidrogels de resposta ràpida Aquests materials són polímers que s’inflen en contacte amb l’aigua i responen a determinats estímuls externs, com irradiació de llum, un canvi de pH o l’aplicació d’una força Normalment estan basats en molècules proteíniques, per la qual cosa formen micelles poroses en contacte amb l’aigua D’altra banda, s’ha desenvolupat un gel fet de nanotubs de carboni, que són petits nanotubs disposats en la mateixa direcció en una matriu polimèrica El material resultant és cristallí i té una estructura i propietats semblants a les…

Afecta principalment les fulles i els brots tendres, però pot atacar també els fruits Les fulles malaltes generalment cauen de l’arbre, el qual pot quedar completament esfullat si l’atac és intens Els fruits no es desenrotllen o cauen els brots s’inflen i es torcen La malaltia es manifesta a la primavera, però pot persistir durant l’estiu Els gèrmens del paràsit es conserven d’un any a l’altre en els brots Són molt atacats els planters i arbres joves Com a mijtà de lluita, convé destruir durant l’hivern totes les parts atacades i prevenir la infecció amb tractaments…

De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component…

Cada mamella consta de tres zones la cutània, l’adiposa i la glandular La zona glandular és formada per petites glàndules, constituïdes per nombrosos conductes, entapissats per cèllules que secreten la llet Les petites glàndules són situades dins un teixit esponjós i greixós, on hi ha uns 10-15 conductes galactòfors, que porten la llet al mugró La mamella és un òrgan rudimentari en el mascle, i es desenvolupa completament en la femella La secreció del cos groc en determina el desenvolupament durant la gestació les mamelles s’inflen, i després del part comença la producció de llet…

També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…

Ateses les grans velocitats assolides en els moderns avions de combat i els moderns sistemes de comandament, qualsevol canvi brusc de posició representa una forta acceleració, que és mesurada en g acceleració de la gravetat positiva, si actua en el mateix sentit en què ho fa sobre l’organisme l’acceleració de la gravetat, o negativa, si actua en sentit contrari La capacitat de l’organisme humà per a suportar g depèn de la configuració física de l’individu, del temps que hi és sotmès i de la seva posició Els g positius comporten una insuficiència en la irrigació sanguínia al cervell, mentre…