Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en…
inflorescència definida
Botànica
Inflorescència en la qual l’eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor.
espiga
Botànica
Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
Es diferencia del raïm pel fet que les flors no hi tenen pedicels L’espiga de les gramínies és, de fet, una inflorescència composta
blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…
pentatòmids
© MC
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, que inclou diverses xinxes de camp, com el bernat pudent.
panissola
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, robusta, de 20 a 100 cm d’alt, de fulles linears amples, glabres i sense lígula, i de panícula irregular.
Creix en camps sorrencs de la terra baixa
acònit
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes de l’alta muntanya, herbàcies i vivaces, de la família de les ranunculàcies, de flors zigomorfes, blaves, blanques o grogues que s’apleguen en inflorescències vistoses.
L’espècie més representativa del gènere, per a la qual hom reserva sovint el nom d’acònit, és l' A napellus matallops
Les juncàcies
Juncàcies 1 Jonc articulat Juncus articulatus a aspecte general on es destaquen les fulles marcadament nuoses x 0,5 b detall de la inflorescència x V c esquema floral c’ peces del periant, c" estams i c’" pistil on s’observen els llargs estigmes coberts de papilles cristallines d fruit en càpsula presentat en secció per a fer visibles les nombroses llavors que conté x 6 2 Lúzula nutant Luzula nutans a aspecte general amb la inflorescència normalment pèndula i força densa x 0,5 b flor x 3 c pistil, amb només tres primordis seminals x 6 Eugeni Sierra És una família relativament petita ja…
plumbaginàcia
© Fototeca.cat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina