Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Gregorio d’Argaiz
Cristianisme
Benedictí als monestirs de San Salvador de Oña, de Nájera i de Madrid, on morí.
El 1677 publicà a Madrid La perla de Cataluña, historia de nuestra Señora de Monserrate , que té un clar to polèmic i justificatiu de la repressió de la revolta catalana hi estudia també les cases benedictines influïdes per Montserrat i dóna un catàleg d’escriptors benedictins i de priors de la congregació de San Benito de Valladolid
protestantisme
Cristianisme
Conjunt de les confessions cristianes eixides de la Reforma del segle XVI o influïdes per ella.
La designació protestant els ve de la dieta d'Espira 1529 Gradualment el mot esdevingué comú als deixebles de Martí Luter 1483-1546, als seguidors de Huldrych Zwingli 1484-1531, als continuadors de Thomas Cranmer 1489-1556 i als addictes de Joan Calví 1509-64 Per raons teològiques i històriques, alguns grups s’estimen més aviat ésser anomenats evangèlics o reformats No volien pas crear una nova Església, sinó reformar l’Església existent i tornar-la a la doctrina i les pràctiques apostòliques, però, progressivament, la separació esdevingué un fet Subratllaren la glòria i la transcendència…
Frederic Furió i Ceriol
Cristianisme
Erasmista.
Estudià lleis a València, a París, on es doctorà en ambdós drets, i a Lovaina Protegit per Jordi d’Àustria, arquebisbe de València i bisbe de Lieja, l’acompanyà en aquesta ciutat 1544, on s’establí, i li dedicà unes Institutiones Rhetoricae Lovaina 1554, influïdes per les orientacions de preceptiva literària de Lluís Vives, que estenien la retòrica a tots els gèneres de prosa —no sols a l’oratòria— i la consideraven seqüela dels estudis filosòfics Fou autor del llibre Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis Basilea 1556, en el qual, erasmista convençut,…
benedictí | benedictina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…