Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
amonestament
Dret
Sanció de caràcter lleu que hom imposa per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc.
Consisteix a palesar l’existència d’una infracció tot fent-ho saber a l’autor, per tal de prevenir-lo perquè no hi reincideixi i donar una més gran gravetat a la reincidència, si aquesta s’esdevé
anul·labilitat
Dret
Condició d’un acte jurídic (contracte, testament, resolució administrativa, etc) afectat per un vici o defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.
Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder
anotació
Dret
Assentament que hom fa constar en els llibres de qualsevol registre (registre de la propietat, registre civil, etc).
El règim d’anotacions establert per les diverses disposicions del Codi de Successions, pel codi de família i per les diverses lleis en matèria de drets reals és condicionat per la llei 4/2005 del Parlament de Catalunya, que regula el règim dels recursos contra la qualificació negativa dels títols o les clàusules concretes d’aquests susceptibles d’inscripció en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya, sempre que els recursos esmentats es fonamentin en una infracció de les normes del dret català Per aquesta llei es crea un recurs governatiu davant la…
encartar
Dret
Sotmetre (algú) a procediment judicial o governatiu per raó de delicte o d’infracció.
dret francès
Dret
Dret vigent a l’Estat francès.
Derivat del dret romà, que fou vigent, d’una manera general, d’ençà de Caracalla a totes les Gàllies, l’actual dret francès fou molt influït pel dret dels pobles germànics sobretot pel dels francs Abans de la recepció del dret romanista al s XIII ja s’havia produït la divisió entre la zona nord, de dret consuetudinari, més germànic i feudal, on el dret romà només era utilitzat com a supletori, i la zona sud Occitània, amb un dret escrit i molt romanitzat per influència de les universitats de Montpeller i de Tolosa Llenguadoc La Revolució del 1789 posà fi als drets de les diferents…
pacte nul
Dret
Dret civil
Pacte que ha estat adoptat abusivament, en infracció d’una llei prohibitiva, contra la moral o els bons costums, sense mitjançar causa del contracte o bé amb engany o dol.
jurisprudència
Dret
Doctrina emanada de dues o més sentències del tribunal suprem, la qual es desprèn dels criteris decisius per a la resolució i que té la missió de completar l’ordenament jurídic; la seva infracció pot ésser motiu de recurs de cassació.
recurs de queixa
Dret
Reclamació que pot formular l’interessat quan l’administració no compleix amb el deure de dictar resolució expressa, com a conseqüència d’una petició prèviament presentada, o quan el procediment té defectes de tramitació, especialment si suposen paralització, infracció de terminis o omissió de tràmits subsanables.
comís
Dret
Efecte accessori d’una sanció o pena o mesura de cautela imposada a l’autor d’un delicte o d’una infracció administrativa, consistent en la pèrdua o retenció dels instruments emprats en la perpetració del fet delictiu (la palanqueta emprada per un lladre, etc) o dels efectes resultants de l’acte il·lícit (en el contraban: efectes introduïts).
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables