Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
instrumentalisme
Filosofia
Tipus de pragmatisme que estableix la validesa de les idees en funció de la seva utilitat per a l’acció.
En antropologia aquesta doctrina considera que l’etnicitat és un recurs per a ésser mobilitzat socialment o un instrument per a ésser utilitzat per part de determinats grups que es plantegen objectius econòmics o socials
John Dewey
© Fototeca.cat
Educació
Filosofia
Filòsof i pedagog nord-americà.
Fou professor a les universitats de Minnesota, Michigan i Chicago La seva filosofia segueix la línia pragmàtica de William James, i el seu mètode instrumentalisme lògic i teoria de la recerca és una aplicació de la metodologia científica al camp filosòfic La convicció que l’experiència condiciona qualsevol pensament és present en les seves aportacions sobre lògica Studies in Logical Theory , 1903 Logic The Theory of Inquiry , 1938 i en els seus tractats sobre moral i psicologia social Ethics , 1908, obra escrita en collaboració amb HTufts Human Nature and Conduct , 1922 i…
Max Horkheimer
© Fototeca.cat
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’escola de Frankfurt, com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres, Dialektik…
filosofia de l’acció
Filosofia
En sentit ampli, la filosofia que sosté el primat de l’acció sobre el coneixement, com el pragmatisme o l’instrumentalisme.
En sentit estricte, la filosofia de Maurice Blondel
operacionisme
Filosofia
Doctrina, propera al neopositivisme i similar a l’instrumentalisme de Dewey, establerta independentment d’aquest darrer per P.W.Bridgman (The Logic of Modern Physics, 1928) i segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets.
Així, a diferència de les proposicions formals matemàtiques, lògiques, etc, que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives significat empíric si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables