Resultats de la cerca

Sota la influència de la revolució russa acceptà la dictadura del proletariat i obrí pas a la creació de partits comunistes en cada país El segon congrés aprovà les vint-i-una condicions d’adhesió per a impedir l’entrada dels socialdemòcrates, fet que accelerà l’escissió dels partits socialistes i accentuà el caràcter centralitzat de la Internacional que, a diferència de la segona, concebia els partits estatals com a seccions que se sotmetien a les decisions de la Internacional Hom distingeix dues etapes en la vida de la Internacional Comunista Durant la…

Adoptà una gran part de les idees de Marx, recollides al manifest fundacional, on hom afirmava que l’emancipació dels treballadors només podia ésser obra d’aquests mateixos i es pronunciava per la collectivització dels mitjans de producció Era organitzada en federacions locals i regionals i un Consell general Celebrà congressos a Ginebra 1866, Lausana 1867, Brusselles 1868 i Basilea 1869 La derrota de la Comuna de París aguditzà la polèmica entre els seguidors de Bakunin i els de Marx, i la Internacional s’escindí al congrés de la Haia del 1872 Els partidaris de Marx celebraren…

Hom diu les paraules una darrera l’altra, per a significar la lletra inicial

Organitzada pel Club Natació Barcelona, la primera edició tingué lloc a l’estadi de Montjuïc i només congregà sis especialistes espanyols Amb tot, el madrileny Rafael Cano hi establí el rècord estatal Posteriorment es traslladà a les pistes universitàries de Barcelona, i en les successives edicions participaren alguns dels millors especialistes mundials, com l’alemany Kart Bendlin En el palmarès destaquen les tres victòries consecutives del suec Lennart Hedmark 1969-71 En categoria femenina adquirí caràcter internacional a partir de la segona edició, i el millor registre en tot l…

La idea d’una quarta internacional nasqué cap a la fi dels anys vint entre sectors d’opositors de Stalin, però Trockij trotskisme , que en fou el principal impulsor, es resistí a fundar-la fins que la victòria del partit hitlerià a Alemanya, sense resistència per part del partit comunista d’aquest país, el portà a concloure que no era possible de redreçar la Tercera Internacional Nascuda de la lluita contra la burocratització del PCUS i de l’URSS, la nova Internacional rebé molts dissidents sorgits arran de les depuracions de Stalin i els processos de…

A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i un altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la política…

Observa una posició d’independència i neutralitat polítiques per tal d’assolir els seus objectius fundacionals establir una diagnosi basada en dades fiables sobre la corrupció en cada cas, garantir la transparència dels governants envers els ciutadans i promoure la responsabilitat a tots els nivells de la societat, especialment en el compliment de les lleis, els mecanismes, els compromisos i els valors democràtics Malgrat que el finançament prové tant de pressupostos governamentals com de projectes d’organitzacions internacionals per al desenvolupament, i de donacions d’empreses i individus…

Amb lletra d’Eugène Pottier i música de Pierre Degeyter, fou executat per primera vegada a la festa dels treballadors a Lilla 1888 Esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes, i fins el 1941 fou també l’himne nacional de l’URSS

Fou creada el 1947 Té més d'un centenar de membres repartits en els quatre continents En l’àmbit dels Països Catalans, en formà part l'antiga Unió Mallorquina UM i també en són membres, des del 1994, el Partit Liberal d'Andorra i, des del maig del 2005, Convergència Democràtica de Catalunya Es defineix com una organització defensora dels valors democràtics i de l’economia de mercat La seu és a Londres

Fou fundada el 1961 a Londres, on té la seu, per Bertrand Russell , Peter Benenson , Sean Mac Bride i Salvador de Madariaga, entre d’altres És òrgan consultiu de l’ONU, del Consell d’Europa i de la UNESCO El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de la pau per “la seva contribució a l’afermament de les bases de la llibertat i de la justícia i, per això, de la pau en el món”, i el 1978 les Nacions Unides li atorgà el premi de Drets Humans Actua normalment a base d’informes que obté mitjançant la intervenció de delegacions de països que no són directament implicats en l’objecte de l’informe Publica…