Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
interstici
Medicina
Espai existent entre les cèl·lules que componen un teixit.
Aproximadament una sisena part dels teixits és espai intersticial Aquest està ocupat per líquid, filaments formats per àcid hialurònic i proteïnes, i feixos de fibres de collagen que configuren l’arquitectura del teixit
interstici
Petita escletxa, petit espai buit, entre dos cossos o entre les parts d’un cos.
nefritis
Patologia humana
Denominació genèrica de les afeccions renals de tipus inflamatori.
Quan resulta afectat fonamentalment el glomèrul, hom parla de glomerulonefritis si ho són l’interstici i les vies urinàries, de pielonefritis i si interessa l’interstici i els túbuls renals, de nefritis intersticial o tubulointersticial , la qual acostuma a ésser provocada per productes químics tòxics, per medicaments o per trastorns circulatoris, com els estats de xoc
porus
Física
Interstici entre les partícules o molècules que constitueixen un cos.
La presència de porus en un sòlid fa que pugui ésser travessat per líquids, d’acord amb el fenomen de la capillaritat
col·lagen
Bioquímica
Escleroproteïna animal que és el principal component del teixit conjuntiu, on forma un conjunt d’estructures (fibres col·làgenes) i substància amorfa (substància col·làgena).
També és a la part orgànica del teixit ossi i a la pell Químicament el collagen és constituït per proteïnes fibroses constituïdes per glicina, prolina i oxiprolina i mucopolisacàrids mucoproteïnes Les fibres collàgenes integren la massa principal de les substàncies intercellulars modelades localitzades generalment als teixits resistents a la pressió, a la tracció o al fregament Les fibres collàgenes són constituïdes per feixos de fibretes collàgenes, de gruix entre 0,2 i 0,5 μm Amb la dessecació les fibres collàgenes sofreixen un escurçament i es caracteritzen per llur flexibilitat i notable…
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes generals d’…
pielonefritis
Patologia humana
Nefritis, unilateral o bilateral, aguda o crònica, amb afectació de la pelvis renal i de l’interstici del ronyó, gairebé sempre de causa bacteriana i produïda per contaminació hemàtica o ascendent.
La fase aguda produeix febre, esgarrifances, dolor lumbar, leucocitúria, i en el cultiu de l’orina sol créixer el germen causant de la infecció La forma crònica bilateral evoluciona cap a una insuficiència renal, amb els ronyons disminuïts de volum
Tumor de testicle
Patologia humana
Definició És anomenat tumor de testicle el desenvolupament anòmal d’un conjunt de cèllules procedent dels teixits testiculars, les quals es reprodueixen més activament del que és normal i formen una massa Els tumors poden ésser benignes —si queden limitats i separats de la resta de teixit testicular sa— o bé malignes, i en aquest cas les cèllules que el formen, sense tractament adequat, s’infiltren per les estructures adjacents, es disseminen a altres òrgans del cos, i poden arribar a causar complicacions mortals Causes El desenvolupament dels tumors de testicle es produeix a conseqüència de…
Els teixits de Sant Joan de les Abadesses
Art romànic
Teixit núm 353 Teixit procedent del monestir i conservat actualment al Museu, on és catalogat amb el núm 353 F Tur El Museu de Sant Joan de les Abadesses conserva, inventariat amb el núm 353, un teixit que fou descobert a la tomba de l’abat Ramon de Cornellà Aquest teixit, al moment en què fou descobert hom no sabia a què corresponia L’any 1975 el taller del Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona dugué a terme la seva restauració, en el transcurs de la qual hom pogué identificar aquest teixit amb una estola els tres fragments de què constava el teixit esmentat foren muntats damunt un…