Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
radioteràpia
Aplicació terapèutica de les radiacions ionitzants.
Inicialment foren utilitzats els raigs X a baixa energia röntgenteràpia tradicional , però posteriorment s’ha anat introduint l’ús dels raigs gamma i beta betateràpia gràcies a procediments progressivament més complexos agulles i plaques de radi, betatró, bomba de cobalt, etc Les indicacions de la radioteràpia són sobretot les afeccions tumorals radioteràpia destructiva , bé que també pot resultar útil en les dermatosis, les afeccions inflamatòries, les endocrinopaties i les malalties degeneratives de les articulacions radioteràpia funcional
mielotòxic | mielotòxica
Patologia humana
Dit de la substància química o física amb capacitat d’alterar la mielopoesi.
En són exemples alguns medicaments anticancerígens, antibiòtics, antiinflamatoris, sedants, etc, certs productes químics industrials benzè i les radiacions ionitzants L’acció d’aquests agents determina un quadre de mielotoxicitat
radiodetecció
Física
Detecció de radiacions.
Segons que aquestes siguin corpusculars o electromagnètiques, els fonaments dels mètodes de detecció són diferents Així, les radiacions corpusculars carregades són detectades per llurs efectes ionitzants i les ones electromagnètiques pels efectes sobre circuits elèctrics oscillants en ressonància a la freqüència de l’ona
cambra de fissió
Física
Detector de neutrons lents.
És una cambra d’ionització que conté un material fissionable amb el qual reaccionen els neutrons que no són directament ionitzants, resultant-ne l’alliberament de partícules carregades que sí són detectables Alguns contenen fluorur de bor per tal que es produeixi la reacció nuclear de manera que és mesurada la ionització que produeixen les partícules α nuclis d’heli
irradiació
Física
Exposició d’un cos a l’acció de les radiacions ionitzants.
Per a mesurar-la hom empra diverses unitats, com el gray el röntgen, el rad i el rem La quantitat o dosi d’irradiació dosi absorbida a què és sotmès el cos humà per terme mitjà a qualsevol punt de la Terra és d’uns 100 millirems l’any, quantitat que augmenta amb l’altitud El potassi-40 present en els materials de construcció d’habitacions, la televisió, els raigs X, els centres nuclears, etc, són factors que participen en la irradiació del cos humà
aplàsia medul·lar
Patologia humana
Alteració greu de la medul·la òssia caracteritzada per una disminució de les cèl·lules mares hematopoètiques, amb una notable reducció de la producció dels elements sanguinis.
L’origen del trastorn és divers, per bé que hom diferencia entre l' aplàsia medullar primitiva o idiopàtica , de causa desconeguda, i l' aplàsia medullar secundària , que pot ésser deguda a una exposició a diversos agents químics tòxics —benzè, hidrocarburs cíclics, insecticides, etc— o a radiacions ionitzants, o bé es produeix com a efecte secundari de medicaments administrats a dosis elevades —citostàtics— o que determinen una lesió generalitzada de les cèllules medullars en persones especialment sensibles —cloranfenicol, fenilbutazona, etc— Les conseqüències de l’aplàsia…
Ressonància magnètica nuclear
Patologia humana
La ressonància magnètica nuclear RMN és un mètode d’exploració que consisteix a representar gràficament les ones emeses per unes molècules determinades contingudes als teixits de la zona estudiada, en sotmetre-la a l’acció d’un camp magnètic de gran intensitat i d’una radiació electromagnètica de freqüència apropiada Per a efectuar un estudi de RMN dels ronyons, es colloca la zona abdominal a l’interior d’un dispositiu que crea el camp magnètic un potent electroimant i és irradiada amb ones de radiofreqüència que fan vibrar els nuclis de determinades molècules, i aquestes vibracions són…
radiodermitis
Patologia humana
Nom genèric de les lesions cutànies produïdes per l’exposició fortuïta o professional a radiacions ionitzants.
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’originia a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina