Ressonància magnètica nuclear

La ressonància magnètica nuclear (RMN) és un mètode d’exploració que consisteix a representar gràficament les ones emeses per unes molècules determinades contingudes als teixits de la zona estudiada, en sotmetre-la a l’acció d’un camp magnètic de gran intensitat i d’una radiació electromagnètica de freqüència apropiada. Per a efectuar un estudi de RMN dels ronyons, es col·loca la zona abdominal a l’interior d’un dispositiu que crea el camp magnètic (un potent electroimant) i és irradiada amb ones de radiofreqüència que fan vibrar els nuclis de determinades molècules, i aquestes vibracions són detectades i mesurades amb dispositius especials. Utilitzant una tècnica similar a la de la TAC es detecten les vibracions emeses pels àtoms d’hidrogen i amb un ordinador especialment programat s’interpreten les diferències d’intensitat de les vibracions emeses per cada una de les petites àrees en què es descompon la zona estudiada. Cada una d’aquestes petites àrees és representada en una pantalla amb una tonalitat característica segons la concentració de nuclis d’hidrogen de cada àrea, i en conjunt s’obté una imatge anatòmica de la zona estudiada. La RMN proporciona imatges similars a la TAC, però més nítides, i permet de detectar petites alteracions que poden passar inadvertides amb una TAC. A més, presenta l’avantatge que no utilitza les radiacions ionitzants, i que no requereix l’administració de substàncies de contrast. Bàsicament, aquest mètode és emprat en la diagnosi del càncer renal; en especial és utilitzat, posat cas que hi hagi un trombe tumoral a l’interior de la vena cava com a extensió del tumor renal, per precisar-ne el nivell de localització.