Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
italianitzant
Que italianitza.
Abraham Bloemaert
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador neerlandès.
Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant
ballad opera
Música
Modalitat d’òpera desenvolupada a Anglaterra a partir del s XVIII, consistent en fragments dialogats i en uns altres de cantats amb música de cançons populars ( ballads
).
Al començament fou una paròdia de l’òpera italianitzant La més coneguda és The Beggar's Opera 1728, sàtira sobre els polítics contemporanis, amb text de John Gay i música adaptada per John Pepusch
Cancioneiro geral
Compilació de poesia portuguesa cortesana dels s. XV i XVI, publicada per García de Resende el 1516.
Dels 286 poetes que hi són representats, n'hi ha 29 que componen poemes en castellà Reflecteix fonamentalment la influència italianitzant allegoricodantesca a través dels poetes castellans Juan de Mena i el marquès de Santillana
Nicolau Guanyabens i Giral
Música
Medicina
Compositor i metge.
Es dedicà principalment a la música religiosa Estrenà una Missa a Mataró 1852 i escriví un Te Deum i un Stabat Mater El 1859 estrenà al Liceu de Barcelona l’òpera Arnaldo de Erill , d’estil italianitzant
Cornelis Engelbrechtsz
Pintura
Pintor holandès.
Format possiblement a Anvers, fou l’iniciador de l’escola pictòrica de Leiden Figura de transició entre el gòtic i el Renaixement, incorporà una decoració italianitzant Sobresurt el seu tríptic Dol de Crist Leiden Fou el mestre de Lucas van Leiden
Antoni Fisas i Planas
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1923.
Seguí, en nombroses cases de pisos, el classicisme italianitzant imposat pel Noucentisme La seva clínica de Sant Josep de la Muntanya 1936, a Barcelona, és un bon exponent de l’estil preracionalista Projectà la parròquia del Pilar de Barcelona i el sanatori de Puigdolena Vallès Oriental
mestre de Martínez Vallejo
Pintura
Nom amb què hom ha designat un pintor anònim valencià dels s. XV-XVI.
Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna
Joan Anglès
Arquitectura
Arquitecte.
Probable autor del convent de Sant Macià de Tortosa, després dit de Sant Lluís fundat el 1544 per Carles V, bona mostra de la influència plateresca a Catalunya, on sobresurt el pati central, molt italianitzant El 1593 era a Oriola, on dirigí la construcció del convent de Sant Domènec Li és atribuïda també la portalada de l’església de Vistabella del Maestrat
Joan de Tarragona
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina